Presos polítics a l’Espanya Contemporània

imatge difusio sierra br01.09.2018 – 16.09.2018
Exposició:
PRESOS POLÍTICS A L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA / Santiago Sierra
DES DEL GROC / Marià Dinarès
MANTRA DEL RECORD / Quim Moya

Inauguració, dissabte 1 de setembre a les 19 h
ACVic Centre d'Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)

[veure desplegable]

 


ACVic Centre d’Arts Contemporànies presenta aquesta exposició fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Vic i H. Associació per a les Arts Contemporanies. Tres artistes que des de la simbologia, la visió crítica o el compromís polític de l’art, dialoguen amb el context social i polític del moment. Santiago Sierra vol evidenciar l’existència de presos polítics de diferents ideologies, contradient la versió oficial de l'estat Espanyol. Marià Dinarès presenta una sèrie de pintures fonamentades en el color groc iniciades fa uns mesos, i contagiades simbòlicament pel moment sociopolític actual. Quim Moya presenta un mosaic fet a partir de dibuixos dels polítics catalans, que fa a diari mentre resten en presó preventiva i que publica regularment en el compte @mantradelrecord d'Instagram.


PRESOS POLÍTICS A L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA / Santiago Sierra

 La instal·lació Presos polítics a l’Espanya Contemporània consta de 24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats que fan referència a 74 presos polítics de col·lectius i posicions molt diversos. L’obra de Sierra, retirada de la fira ARCO 2018 va ser adquirida per l'empresari Tatxo Benet, qui la cedeix per a la seva itinerància. Prèviament s'ha exhibit al Museu Morera de Lleida i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Segons explica Santiago Sierra “El que proposem a través d’aquesta sèrie que vam anar publicant durant l’any passat és fer visible l’existència d’aquests presos polítics a l’Estat espanyol, malgrat el que se sosté institucionalment. No es focalitza cap ideologia en concret, ja que es tracta de demostrar que els presos polítics a l’Espanya contemporània inclouen un ampli ventall de posicions polítiques, especialment d’esquerres; però se segueix un criteri de selecció molt clar: persones empresonades per intentar fer públiques i efectives les seves idees sense recórrer a cap tipus de violència. Segurament no hi són tots els que hi ha, però a través d’aquesta selecció d’exemples molt clars volem deixar constància que existeixen i denunciar no només les lleis caduques i la seva aplicació esbiaixada, sinó sobretot l’alienació social que permet i justifica aquesta realitat i mira cap a una altra banda”.

Santiago Sierra viu i treballa a Madrid. La seva obra visibilitza la perversitat de les trames de poder que fomenten l’alienació i explotació dels treballadors, la injustícia de les relacions laborals, el repartiment desigual de la riquesa que produeix el Capitalisme i la naturalesa perversa del treball i el diner, i les discriminacions per motius racials en un món solcat per fluxos migratoris unidireccionals -Sud-Nord-.
Reprenent i actualitzant algunes estratègies pròpies del Minismalisme, l’Art Conceptual i la performancedels anys setanta, Sierra interromp els fluxos de capital i mercaderies –Obstrucción de una vía con un contenedor de carga,1998; Persona obstruyendo una línea de containers, 2009-, contracta a treballadors per desvetllar la seva situació precària -20 trabajadores en la bodega de un barco, 2001-, explora els mecanismes de segregació racial que es deriven de les desigualtats econòmiques – Contratación y ordenación de 30 trabajadores conforme al color de su piel, 2002; Estudio económico de la piel de los caraqueños, 2006-, i impugna els relats que legitimen una democràcia sustentadasobre la violencia de l’estat -Veteranos de las guerras de Camboya, Ruanda, Kosovo, Afganistán e Irak de cara a la pared, 2010-2; Los encargados, 2012.


des del groc 06 brDES DEL GROC / Marià Dinarès

És evident que el color porta una càrrega de significats i de simbologia, però també apel·la a les emocions i sensacions, i als records. Sobretot quan és saturat, la connotació simbòlica i la direcció comunicativa són més clares. Quan està matisat, quan conté els grisos, les barreges, les connexions i interaccions entre ells interpel·len a les emocions i els sentiments.

El llenguatge del color forma part de sistemes de comunicació i de significats que han anat arrelant o variant en el temps. I així, a vegades esdevé seducció o rebuig. I és clar que pot arribar a ser entès com una arma, així ho ha estat moltes vegades; el color s’ha codificat en molts llenguatges i senyals com en les banderes, que en defenses i atacs ha provocat reivindicacions i provocacions, però també camuflatges i salvaments. Els animals reaccionen de manera diferent amb determinats colors, nosaltres també. La utilització del color com a informació és utilitzat com a alerta, ja sigui per seducció, perill o atac. Però el color no va mai sol, sempre interacciona amb l’entorn, on acaba un color en comença un altre, i si el volem tapar o amagar el contrast l’evidenciarà encara més.

Peu fotos:
Des del groc, 2018. Tinta xinesa, oli, esmalt i acrílic sobre tela i pòrex.
9 peces de 60 x 117 x 10 cm cadascuna

Marià Dinarès. 
Artista visual que ha combinat la seva trajectòria entre la pràctica artística i la docència, sobretot a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, i en l’impuls i la gestió de l’art contemporani. La seva obra parteix de la pintura, o d’una part singular de la pintura com és el color i l’espai. També ha fet incursions en l’espai escènic i en el terreny de l’art sonor i performatiu. Ha mostrat la seva obra en diferents exposicions i participat en diversos esdeveniments artístics s com a fora.


expo quim moya br

MANTRA DEL RECORD / Quim Moya

Mantra del record és un projecte on, des del dia 3 de novembre del 2017 i fins avui, Quim Moya dibuixa el retrat diari d'un dels polítics i líders socials catalans empresonats. L'obra neix amb l’objectiu de no oblidar i de compartir, des de la disciplina diària, la denuncia d'una injustícia.

 També és converteix en un diari gràfic que, des del present, passa a ser inevitablement la narració històrica d'un conflicte i d'un procés que es va mantenint en el temps. Aquest projecte utilitza el dibuix com a mitjà expressió però també un compte específic d'Instagram com a mitjà expositiu (@mantradelrecord). Una xarxa social que valora la quotidianitat, el dia a dia i la proximitat del missatge, que es converteix en un calendari i arxiu visual.

Quim Moya treballa el retrat dels presos amb diferents tècniques de dibuix, però el valor del Mantra del record el trobem en la continuïtat, consciència i perseverança de l'artista. Cada imatge ens recorda i representa un dels dies que cada pres polític segueix mancat de llibertat per representar un càrrec decidit a les urnes.

Quim Moya. Artista visual que explora i explota les possibilitats de les arts, la pintura i la gestió cultural. Ha fet tires còmiques i il·lustracions per a diferents mitjans. Codirigeix la residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó. Ha exposat en diferents punts de Catalunya i Andorra i té obra en col·leccions privades a Nova York, Londres, Beijing o Mumbai. Des de l’any 2006 porta la pintura en directe als escenaris, obtenint una gran projecció, actuant en solitari o amb d’altres creadors. Ha mostrat el seu llenguatge artístic per l’Estat Espanyol, França, Suïssa, Alemanya, Marroc, Turquia, Qatar, Kuwait, Tailàndia, Índia, Nova York, Corea, Sudàfrica, etc. actuant en festivals de carrer, televisió i esdeveniments.

Presos polítics a l'Espanya contemporània.
Santiago Sierra



Del del groc. Marià Dinarès 



Mantra del record. Quim Moya

Estàs aquí:Inici Projectes Expositius Presos polítics a l’Espanya Contemporània