Sense paisatge

sense paisatge fito br10.10.2014 – 24.01.2015

Arturo / fito Rodríguez Bornaetxea - Igor Rezola - Mawatres, Juan Pablo Orduñez



"El paisatge no és quelcom que hagi existit sempre, és un fenomen que no existeix sense observador, però sobretot és una invenció pròpia de l'art".

 

El paisatge és un concepte transversal que posa en relació les persones, els llocs i els moments. És natural i cultural, és individual i social, és canviant al llarg del temps i és objecte de canvi. És fruit del treball acumulatiu de l'home i dels excedents de capital. És font de riquesa i per tant objecte d'especulació. El paisatge natural està socialitzat, el paisatge social està mediatitzat i el paisatge industrial està deslocalitzat. Aquesta exposició ens ho reafirma.
Els artistes no inventen el paisatge, són agents que contribueixen a la seva intervenció, reproducció, comprensió i interpretació. Encara que el paisatge representat sigui fruit del deliri més subjectiu, sempre serà una construcció que remet a un moment històric, a un constructe cultural i a una articulació social. El que inventa l'artista és la mirada de l'espectador, però aquest és un subjecte emancipat amb capacitat de reinterpretar, repensar i intervenir de nou el paisatge suggerit. La mirada de l'artista no té perquè coincidir amb la mirada de l'espectador.
Sense paisatge no és un rebuig del paisatge, és una reivindicació de que tot paisatge és fruit de l'acció humana, és part d'un procés, i tot procés implica algun tipus de desaparició, el paisatge que en resulta és un nou espai resignificat.

[veure pòster Arturo / fito Rodríguez Bornaetxea][veure pòster Igor Rezola]  - [veure pòster Mawatres, Juan Pablo Orduñez]

Arturo / fito Rodríguez Bornaetxea presenta una obra creada a partir d'imatges de grups de persones, en reunions, manifestacions, assemblees, rodes de premsa, prèviament publicades en els mitjans, i sobre les que ell oculta el text que hi ha a les pancartes, als cartells, eliminant tot tipus de rastre que pugui identificar o referenciar l'esdeveniment. El collage d'imatges, sense els elements que les identifiquen s'uniformitzen. -L'ocultació és un sistema d'agudesa visual, és un al·licient per a una crítica de la pròpia mirada. Estem davant d'un procés d'evacuació organitzada de prejudicis, d'eines visuals d'higiene i desinfecció mediàtica-.

Igor Rezola actua directament sobre els murs que formen part del paisatge urbà. Textos o imatges grafiades en les seves superfícies, tot documentant el procés. Les imatges resultants donen fe de l'acció i amb elles es construeix el significat. Un significat que incorpora el lloc escollit, la interferència de l'artista i l'espai transformat. Intervencions estètiques amb reminiscències polítiques sobre fragments del paisatge urbà -A les parets del carrer, darrere dels murs de la fàbrica, als polígons industrials, quin paisatge  ens pot esperar si no és el de la insubordinació?-.

Mawatres, Juan Pablo Orduñez presenta un treball sobre Sant Romà de Sau, un paisatge que va ser intervingut per generar-ne un de nou. Ara un pantà que en funció dels nivells de l'aigua fa aparèixer i desaparèixer qualsevol rastre de memòria habitada. -No només "mapeja" novament aquest paisatge, sinó que redefineix els marcs del mateix, qüestiona visions preestablertes i sobretot implica nous agents-.

Inauguració
, divendres 10 d'octubre a les 19.30 h


 

SENSE-PAISATGE FITOo1 brSENSE-PAISATGE IGOR-1 brSENSE-PAISATGE MAWATRES-1 br

 



Sin Paisaje

El paisatge és un concepte que ens permet interpretar cultural i estèticament les qualitats d'un determinat territori o paratge. En les seves definicions: "l'extensió de terreny que es veu des d'un lloc", o "la porció de terreny considerada en el seu aspecte artístic" podem trobar l'acció combinada dels dos aspectes que el constitueixen: d'una banda, la mirada subjectiva, i l'altra, la consideració específica i significativa d'aquesta subjectivitat.
Per això, el paisatge no és quelcom que hagi existit sempre, és un fenomen que no existeix sense observador, però sobretot és una invenció pròpia de l'art.

Recórrer al paisatge per argumentar aquesta proposta d'exposició pot semblar forçat però és la via més ràpida per explicar una cosa que ha sorgit en posar en relació els nostres treballs. Perquè, per alguna raó, hem vist en ells una mena de esteticisme inopinat. Es tracta d'alguna cosa que ha sorgit indeliberadamente i que ha caigut en el nostre projecte sense que sapiguem ben bé què fer amb això, ja que hi ha una mena de metòdica precaució davant aquest tipus de resultats o de formalitzacions que resulten amables per "artístiques". Tota la vida fugint de la identificació entre art i bellesa, i ara ens veiem pressionats per aquesta circumstància just quan volem parlar de polítiques ...
"Paisatgisme social", "intervenció en la naturalesa" i "intervenció en el paisatge urbà" ...; de sobte la consistència de totes aquestes categories es desfeien davant nostre i donaven forma a un nou paisatge. I així successivament.

Com intervenir aquesta situació? Com cortocircuitarla per obtenir així un tema contundent per a aquesta mostra?
La intervenció ocupa un espai amb l'objecte de modificar o alterar el seu sentit. Si la intervenció artística té un sentit crític ha d'existir una reelaboració material o conceptual del intervingut. El seu resultat pot ser més o menys estable, però necessita ser completat amb la mirada, amb la recepció activa o amb la participació.

El paisatge hi és per assegurar la mirada subjectiva; la intervenció per capgirar el paisatge.

 

Text: Juan Pablo Orduñez (MawatreS), Igor Rezola y Arturo / fito Rodríguez.


Referències biogràfiques

 

SENSE-PAISATGE MAWATRES-1 brJuan Pablo Ordúñez / MawatreS (Madrid 1986)

Supervivent, ha dedicat la major part del seu temps a estar tacant de fang, pintura i esprai. Iniciat el món del graffiti i l'street art, el seu treball pren amb el pas dels anys la via de la intervenció conceptual.
Preocupat pels elements que construeixen i condicionen la ciutat, els seus usos, costums i significats, treballa en la idea d'intervenció encara sense saber exactament què significa aquesta paraula com a disciplina artística, però descobrint a cada pas. Va néixer a Madrid però va deixar de viure-hi als 12 Ara té 27 i viu a Bilbao des de fa bastants anys. Els seus últims treballs es focalitzen en la idea de "tradició", entenent la història com un context complex; com si es pogués circular entrar entre les línies dels llibres d'història i girar les lletres.
Entre les seves últimes mostres destaquen:
- “Hasta la Bandera”. BilbaoArte. Exposició individual. 2014
- Intervención en la fachada de C.C Las Cigarreras. PhotoALC. Alicante 2014
- “Ooze. Intervención y ciudad”. Barcelona. Marzo 2014
- “Reunión!”(con Helen Duboc + Fermin Diez de Ulzurrun). Galería Windsor. Bilbao + Ciudadela de Pamplona. 2014-2015
- “Que se pare el mundo”. Museo Guggenheim Bilbao. 2013

 

SENSE-PAISATGE IGOR-1 brIgor Rezola Iztueta (Itsasondo, Gipuzkoa 1974)

La seva pràctica artística està estretament relacionada amb el seu recorregut personal com a treballador del sector del metall i com a escriptor de graffiti i muralista, qüestions que observa des de noves perspectives quan accedeix al món acadèmic ia la formació artística.
En les propostes que realitza actualment es poden diferenciar tres eixos de treball que s'acaben fusionant de diverses maneres: en un primer lloc es trobarien les pràctiques artístiques que es donen al marge de la legalitat: graffiti, street art, però també propostes de tall polític / social / sindical, amb o sense una pretensió artística.
En un segon lloc es trobarien les idees d'espai privat / íntim i l'espai públic. Espais en definitiva on s'insereixen les pràctiques anteriorment esmentades.
I en tercer lloc es trobaria la idea del treball (assalariat) i la seva capacitat per condicionar els diferents àmbits de la vida, incloent la pròpia producció artística.
Entre les seves últimes mostres destaquen:
Exposicions Individuals:
"35,5 Ordu". Sala Oxford de la Casa de Cultura. Zumaia 2013
“The Wall Project”. Centro de Arte Contemporáneo Winzavod. Moscú 2011
“Gora Mugak”. Protvor Gallery. San Petesburgo 2011
Exposicions Col·lectives:
"Artistas residentes en Pekín". Sala Araba. Vitoria 2013.
"1443 Ordu". Beijing 2013
"Entre lo político y lo poético". Sala Torrene. Getxo 2013
"AKME 2012. Low Cost". Bilbao 2012

 

SENSE-PAISATGE FITOo1 brArturo, fito Rodríguez Bornaetxea (Vitoria – Gasteiz 1964)

Actualment és professor al Departament d'Art i Tecnologia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc EHU / UPV.
Fundador del col · lectiu "Fundació Rodríguez", portant a terme projectes de caràcter artístic i cultural entre 1994 i 2012.
Va treballar al Centre d'Imatge i Noves Tecnologies de Vitòria-Gasteiz, com a professor en l'àrea experimental entre 1990 i 1994.
Ha estat comissari entre altres projectes de cicle sobre "Stand by: TV" per Caixaforum, a Barcelona, de la mostra "Panell de control: Interruptors crítics per a una societat vigilada" al Centre d'Art de Sevilla, de "Beste Bat. Una mirada al rock radical basc "(al costat de Miren Jaio) a la Sala Rekalde de Bilbao," Spots electorals: l'espectacle de la democràcia "2008 Palau de la Virreina, Barcelona (al costat de Jorge Luis Marzo). "Jaume Davidovich: Mossegar la mà que et dóna de menjar", 2010, Artium, Vitòria - Gasteiz, etc
Ha realitzat guions per al programa de RTVE. "Soy Cámara, el programa del CCCB", així com per a curts i documentals. La seva obra audiovisual està distribuïda per HAMACA 
http://www.hamacaonline.net.
Escriu periòdicament en premsa especialitzada sobre art i cultura contemporània.


Estàs aquí:Inici Projectes Expositius Sense paisatge