Joan Vinyoli, del blau de la paraula

expo sarrate acvic 04Exposició de Jordi Sarrate
10.10.2014 – 31.10.2014

Inauguració, divendres 10 d’octubre a les 19.30 h

[programació d'activitats Joan Vinyoli a Vic]

Té colors la paraula? Té colors la poesia?
Quan Feliu Formosa, el 1978, va presentar Trakl al públic català va escriure que el blau era el color que domina els seus poemes (tot i que hi significa la culpa, el mal o la desgràcia). Jordi Sarrate pren el gest a Formosa i pren la paraula a Vinyoli, la paraula de la “Cançó blava” (“Aquest endins del blau de la paraula,  / blau cap a blau, cap a més blau encar”) i en llegeix els poemes des d’aquest color, des d’aquesta mirada.

Parlem de “llegir” i no d’”interpretar” o il·lustrar. Llegir com a acte de co-creació, de finalització del poema; acte que aquí es resol finalment en imatge.

Perquè Del blau de la paraula és compost per obres amb un procés de creació que és, en el fons, el procés de la lectura, un treball paral·lel al del poeta, el treball de la ment i la mirada.
Sarrate és un bon coneixedor de l’obra i de la persona de Joan Vinyoli, amb qui havia realitzat col·laboracions com a artista, home de teatre i editor. En la lectura dels textos vinyolians obre totes les portes a la percepció i al diàleg amb l’obra i amb la persona; un diàleg en acció.
Obre les portes a la percepció, perquè els ulls del Sarrate-lector de la mà de la imatge eixamplen els horitzons de lectura cap a una visió més ampla i més fonda des de tots els miradors que el poema ens procura.

Obre les portes al diàleg, perquè en la seva l’obra posa en relació el text amb tot allò que al Sarrate-persona pertany. L’obra és, de fet, un diàleg amb els poemes i amb la lectura que ell en fa.

Llegir és entrar al text i al seu món, deixar-se dur pel seu corrent, assajar d’entendre’l, escodrinyar-lo, preguntar-li, preguntar-se a través seu. Llegir és també escapar-se del text, fabular amb ell, a partir d’ell. I és trobar-hi relacions amb un mateix, amb la memòria, amb el que pensa, amb el que veu, amb imatges, amb sons, amb sensacions. I és, també, crear (recrear amb el text) aquestes sensacions, aquestes imatges, aquesta memòria. I és encara tot el que es pugi fer a partir i a través d’un text.

Llegir Vinyoli, doncs, és el que ha fet Jordi Sarrate amb el llapis, la tinta, els colors, els objectes, els papers, amb ell mateix, amb la seva memòria, amb tot allò que li pertany i que ateny;  llegir Vinyoli amb el blau, amb el blau d’endins de la paraula, i amb tot allò que de personal hi ha en tota lectura per, al capdavall, “retallar un tros de vida”.

Si el poeta va de la vida a la paraula per atènyer més vida, el pintor va de la paraula a la imatge, a través d’ell mateix, per atènyer també aquesta “vida més alta”.

Text de Víctor Sunyol



Estàs aquí:Inici Projectes Expositius Joan Vinyoli, del blau de la paraula