QUAM 2012 | MECANISMES DE POROSITAT. PROGRAMA
QUAM 2012
MECANISMES DE POROSITAT. ART-EDUCACIÓ-TERRITORI
Seminari i fòrum de debat sobre pràctiques artístiques, processos educatius i espai social.
05-06.10.2012
Programa d'intervencions
María Acaso [rEDUvolución] +Elena Bartomeu / Tània Costa / Octavi Rofes [creativitat i realitat indexada] + Victoria Gil-Delgado / Diego del Pozo [pedagogies crítiques i pràctiques culturals - Las Lindes/CA2M] + Montserrat Cortadellas / Jordi Martí Font [escola, supervivència i possibilitats] + Belén Sola [educació i acció cultural -DEAC-MUSAC] + José Luis González [arquitectura, patrimoni sociocultural, reflexió crítica i escola -Proxectoterra] +Oriol Fontdevila / Laurence Rassel / Linda Valdés [Arxiu i prototips en codi obert -Fundació Antoni Tàpies] + AMASTÉ [co-creació, autogestió, procomú, emprenedoria social] + Arturo / fito Rodríguez Bornaetxea [educació artística i acció política] (participació en publicació)+ Projectes i ponències seleccionades en convocatòria oberta: A Bao a Qu - Cinema en curs + Alg-a Lab - Verbenas Periféricas + Agata Ruchlewicz-Dzianach -Your [un]usual wedding + Colectivo Mobiolak - Artistas de repente + CMPPO - Parelles Artístiques + Pedagogías Invisibles - En Construcción + Les Salonières - Zona Intrusa + Exprimento Limón - ENSAYO- ERROR
> Accés als temes, participants i ordre d'intervencions
> Accés als vídeos de les intervencions
Mecanismes de porositat
Aquesta edició de la QUAM es vol ser un espai d'anàlisi, de debat i de trobada a partir de projectes que es relacionen l'àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies, les pràctiques educatives i les seves incidències en el context social.
Aquesta no és la primera de les aproximacions que sobre el tema es realitza des ACVic, de fet, en els seus tres anys d'activitat ha focalitzat la seva tasca en les connexions entre pràctiques artístiques, processos educatius i la seva articulació amb l'espai públic, impulsant des d'aquesta orientació diversos projectes. L'octubre de 2009 es va realitzar un primer seminari internacional que sota el títol Accions Reversibles, va agrupar una sèrie de creadors, educadors i productors culturals que desenvolupen projectes en el context europeu. Després de tres anys proposem una punt d'encontre, conscients que en el context espanyol aquests temes s'han multiplicat tant a nivell de propostes com incrementat els fòrums de debat, que majoritàriament busquen i proposen sistemes i programes alternatius als tradicionals models existents.
+
Són ja la majoria els centres d'art i museus que mostren un major interès cap a les accions educatives, conscients que la formació de públics incrementarà la demanda i la participació cultural, encara escassa. Els departaments d'acció cultural i educativa es consoliden com puntals importants en les programacions també per la connexió que estableixen amb el context des del qual operen. Són capaços de dinamitzar els fluxos interactius amb els ciutadans que no mantenen una relació habitual amb el centre d'art o el museu. Però també aquests últims anys estan sent l'escenari de retallades a nivell social, educatiu i cultural que les administracions públiques estan aplicant per mitigar la crisi. Podríem dir que ens trobem en un efecte de flux i reflux. D'una banda un flux que ha activat noves experiències des d'institucions o projectes artístics, fomentat noves interaccions i creixent en l'impuls de connectar art i educació, i de l'altra banda un reflux intens que és fruit de la minva de recursos, de la manca de consciència pública, i de l'escassa demanda social en aquest camp. Tot plegat a costa de conseqüències que han de tenir greus efectes a mitjà i llarg termini. El flux és fruit de la inversió, la investigació, l'experiència acumulada o l'interès en la gestió de nous processos, i genera coneixement, expansió, interacció i escenaris inèdits. El reflux és fruit del desconcert, la manca de recursos, les polítiques austeres condicionades per la pressió dels mercats financers, la desorientació en la recerca de solucions, i genera desconcert, desaparició de programes, no consolidació d'èxits previs i serveis púbics sense continguts ni capital humà. Algunes de les intervencions ens introdueixen en aquest context real, per poder debatre sobre possibles estratègies per afrontar-les o per impulsar nous escenaris possibles a partir de processos previs.
+
El terme 'arts' des de l'educació sol referir-se a dos àmbits diferents. D'una banda l'educació de l'art, en tant que formació en el terreny de l'artístic (de les disciplines i tècniques que formen part d'elles), i per l'altre la pedagogia artística utilitzada com a estratègia, eina de mediació, com a estímul de necessària vinculació amb altres àmbits de coneixement, per tant d'aprenentatge i emprenedoria. Les tecnologies, el disseny, l'audiovisual, la comunicació... formen part de les pràctiques artístiques contemporànies, però també la crítica, el context social, polític i econòmic, la innovació, l'estratègia, el temps i l'espai territorial són elements que, entre d'altres , estan associats a aquest tipus de pràctiques. No és objectiu d'aquest seminari analitzar els currículums formatius de les arts, però sí conèixer metodologies, connexions i expansions contaminants que ofereixen a l'enclavament configurat per l'enllaç educació-art, una relació fèrtil i una perspectiva expandida de tots dos. De fet les arts i l'educació, des d'aquesta mirada ampliada, s'estableixen no tant com una disciplina, sinó com una 'indisciplina' que fuig del que està reglamentat i normativitzat, buscant la hibridació i l'alternativa transformadora aplicable a cada lloc específic, tant l'educatiu com l'artístic.
+
La importància de la construcció de missatges visuals (audiovisual) en el context contemporani és clar i de fet constitueix una de les vies de formació i relació social que, cada vegada amb més comoditat i interès desenvolupen nens, joves i adults. Les tecnologies audiovisuals sedueixen, alhora que faciliten la dispersió, donen accés al coneixement al mateix temps t'emboliquen en un laberint de connexions infinites. Les tecnologies de la imatge són les que més ràpidament han evolucionat cap a una democratització i ús generalitzat en el context global de la comunicació. Les tecnologies actuals han introduït canvis en l'àmbit de la producció, difusió i consum de textos, imatges, sons, infografies i dades. El receptor és alhora l'emissor i, per tant, es converteix en productor de missatges. Això ha constituït també una revolució en l'àmbit educatiu, ja que els coneixements són permanentment accessibles, el que es requereixen són mecanismes i estratègies per relacionar, compartir i utilitzar-los amb objectius o finalitats concretes. Entenent que les pràctiques artístiques contemporànies tracen ponts clars amb aquestes tecnologies de coneixement i producció, és pertinent plantejar una primera aproximació tècnica o fins i tot "artesanal" en la relació art-educació, i en paral·lel una contigüitat fundada en la creació de continguts, establiment d'objectius i dinàmiques de treball per compartir-los.
+
Algunes de les pràctiques que posen en relació art-educació s'han formalitzat a partir del model artistes en residència en centres educatius. Un model que pot resoldre de diferents maneres i aportar múltiples resultats. Una d'elles es produeix quan l'artista utilitza el mitjà per construir una obra on els alumnes són els ajudants i aprenents en el procés. En el pol oposat hi hauria les experiències que es comparteixen i connecten amb els professors i el currículum. L'artista resident i el mateix projecte es dilueix en el context, on alumnes i professors esdevenen copartícips d'un projecte compartit. Entre ambdós pols existeixen múltiples matisos. Les pràctiques artístiques inserides en el context educatiu poden suposar una mena de dispositius de codi obert, sempre que estiguin fonamentades en el fet de compartir els resultats i els processos, i on les fites assolides per un grup o un individu, són alhora punts de partida per a altres. Una successió encadenada d'elements en què es barreja la creativitat, l'habilitat i la producció material, construïda i consumida des de l'experiència compartida. Una experiència productiva basada en l'autogestió del coneixement i les seves aplicacions.
+
El binomi educació-art (o a la inversa) adquireix un efecte multiplicador si ho inserim en un context social específic. És a dir, quan el focalitzem en relació amb un lloc. Hi ha una sèrie de pràctiques que posen en relació l'àmbit de l'artístic, l'educatiu i de l'acció en l'espai social. Aquest tipus de pràctiques han estat incorporades en els espais institucionals, tant artístics com educatius. Les relacions i negociacions entre ambdós poden respondre a la necessitat d'expandir els seus límits i a la voluntat de connectar amb el context social. Si el que es persegueix és introduir noves dinàmiques, les relacions entre institució art i institució educativa s'han de fer des de l'àmbit de la investigació, la producció i el debat, i no només des del de l'exhibició. Quan s'impulsen projectes que connecten l'esfera artística i l'educativa cal tenir en compte els objectius propis de cada àmbit, alhora que els comuns. Diferents ritmes, diferents processos, diferents resultats poden, en un moment donat, sintetitzar, conceptualitzar i formalitzar experiències associades a ambdós. Maneres de fer que es multipliquen quan s'interrelacionen.// Ramon Parramon
Temes, participants i programa d'intervencions
Divendres 5 d'octubre
09.30 h Acreditacions i lliurament de documentació
09.45 h María Acaso. Això No És una Classe
11.00 h Victoria Gil-Delgado / Diego del Pozo. Las Lindes
12.00 h Pausa
12.15 h Belén Sola.Educació i acció cultural
13.15 h Montserrat Cortadellas / Jordi Martí Font. L'escola contra la dictadura del present
14.15 h Pausa
16.00 h - 18.00 h Fòrum Obert. Projectes i comunicacions seleccionats en la convocatòria
16.00 hAlg-a Lab.Verbenas Periféricas
16.30 h Agata Ruchlewicz-Dzianach. Your [un]usual wedding
17.00 h Colectivo Mobiolak. Artistas de repente
17.30 h CMPPO Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona.Parelles Artístiques
18.00 h Pausa
18.15 h Presentació de Grup d’Investigació / acció Interdisciplinària Art i Entorn (GIAI-AE)
18.30 h - 19.30 h Debat amb tots els participants de la jornada conduit per Octavi Rofes
Dissabte 6 d'octubre
10.00 h Elena Bartomeu / Tània Costa / Octavi Rofes.Estratègies creatives en el llindar de la realitat indexada
11.00 h José Luis González. Proxectoterra
12.00 h Pausa
12.15 h
AMASTÉ. Ricardo Antón / Idoia Azkorra. ColaBoraBora
13.15 h Oriol Fontdevila / Laurence Rassel / Linda Valdés. Obrir els prototips
14.15 h Pausa
16.00 h - 18.00 h Fòrum Obert. Projectes i comunicacions seleccionats en la convocatòria
16.00 h Pedagogías Invisibles - En Construcción
16.30 h Les Salonières -Zona Intrusa
17.00 h Exprimento Limón - ENSAYO- ERROR
17.30 h A Bao A Qu - Cinema en curs
18.00 h Pausa
18.15 h - 19.30 h Debat amb tots els participants de la jornada conduit per Ramon Parramon
María Acaso
Això No És una Classe. Projecte d'investigació que sorgeix de l'evidència que els processos pedagògics en l'educació superior són simulacres d'ensenyament i aprenentatge (on realment ningú ensenya, ni realment ningú aprèn). Des d'aquesta perspectiva es proposa l'ús de l'art contemporani com format pedagògic amb la intenció de convertir aquest simulacre en una experiència transformadora. Els integrants d'aquest projecte han hibridat la programació de l'assignatura Bases Didàctiques de l'Educació Artística amb la semiòtica visual, la sociologia, la història de l'art, l'art relacional, la performance i la fotografia (tant en els continguts, com en la metodologia i els sistemes d'avaluació) a través de mecanismes porosos que han permès entendre la pedagogia com una pràctica artística contemporània i l'art contemporani com una pràctica pedagògica.
http://mariaacaso.es
- Maria Acaso és docent, investigadora i escriptora interessada en portar a la pràctica el canvi de paradigma que l'educació en general i l'educació artística en particular necessiten, canvi que representa mitjançant el terme rEDUvolution. En el seu treball podem destacar l'edició de diversos textos com La educación artística no son manualidades i El aprendizaje de lo inesperado (tots dos a Catarata) o Una educación sin cuerpo y sin órganos (Akal), la participació en conferències en diferents institucions com The New School for Social Research (NY) o la Bergen National Academy of The Arts (Noruega), així com la direcció de diversos projectes d'investigació.
Elena Bartomeu / Tània Costa / Octavi Rofes
Estratègies creatives en el llindar de la realitat indexada. Les estratègies didàctiques orientades a fomentar la creativitat han utilitzat la ficció per a generar la tensió necessària entre el marc teòric i la realitat. Segueix sent vàlid aquest model quan els dispositius tecnoculturals contemporanis s'avancen a la realitat visible i generen indicis de fenòmens pre-emergents? Com es poden fer propostes de futur en un present de realitat indexada? (El terme "realitat indexada", proposat per aquest grup de recerca*, fa referència a aquella realitat que es defineix pel que indica, no pel que és en si mateixa)
- Elena Bartomeu, doctora en Belles Arts, professora d’Art, Disseny i Societat, Disseny d’Elements d’Identitat, i Ergonomia, Percepció i Usabilitat del Grau de Disseny d’Eina.
El seu principal tema d'interès és l'estudi dels processos de creació de significat a través de suports multimodals.
- Tania Costa, doctora en Belles Arts, professora d’Últimes Tendències del Disseny, i Taller d’Arts Visuals del Grau de Disseny d’Eina. El seu àmbit d'estudi principal son les pràctiques artístiques i de disseny que incideixen en l'espai social, procurant elements de crítica, innovació o millores en dinàmiques de col·lectivitat.
- Octavi Rofes, antropòleg, professor d’Art, Disseny i Societat, i Disseny d’Elements d’Identitat del Grau de Disseny d’Eina. Ha realitzat recerca etnogràfica en la producció cultural de localitat i darrerament s’interessa per l’anàlisi de processos creatius en xarxes de relacions interpersonals.
(*)Grup de Recerca en Pràctiques Avançades d’Art i Disseny Eina, centre universitari de disseny i art de Barcelona, adscrit a l’UAB
Victoria Gil-Delgado / Diego del Pozo
Las Lindes. Projecte d'investigació i acció sobre educació, art i pràctiques culturals impulsat des CA2M Centro de Arte Dos de Mayo. Des de l'interès per les relacions entre pedagogies crítiques i pràctiques culturals, es realitzen trobades obertes des d'on es treballen textos, es comparteixen i analitzen projectes educatius vinculats a diferents pràctiques artístiques contemporànies, es difonen materials experimentals per ser emprats com a recursos didàctics en diferents àmbits educatius, o s'activen debats. Com a punt de partida entenen l'educació com a projecte cultural, social i, per tant, col·lectiu, per a un futur imaginable encara per resoldre.
http://www.ca2m.org/es/las-lindes
- Victoria Gil-Delgado, és educadora al CA2M des que va obrir el 2008 i comissària independent. Al CA2M desenvolupa les diferents activitats educatives, especialment aquelles vinculades amb el cos en l'educació secundària, la performance i els programes per famílies. Ha comissariat, entre altres, "Como diría Roland Barthes ni te cases ni te embarques" a La Casa Encendida (Madrid) i "Qué hace alguien como tú en un sitio como este" a La Regenta (Las Palmas de Gran Canaria), ambdues conjuntament amb Beatriz Alonso.
- Diego del Pozo, és artista, membre del col·lectiu C.A.S.I.T.A. i professor a la Facultat de Belles Arts a la Universitat de Salamanca. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives. La seva obra forma part de diverses col·lecions com les del MUSAC de Lleó; Domus Artium 2002 de Salamanca (DA2); Junta de Castella i Lleó. Forma part del grup de recerca sobre pedagogies i formes col·lectives de producció d'imatges "Subtrames" amb Montse Romani i Virginia Villaplana.
Arturo / Fito Rodríguez Bornaetxea
Per què fem el que fem? Apunts sobre l'educació artística a l'època dels rescats. L'educació no només ha d'adaptar-se als canvis socials sinó impulsar-los i orientar-los. Avui, el repte de la formació artística és localitzar formes de pensament allunyades del simplisme que, més enllà de la seva aportació al paisatge mediàtic i l'imaginari col·lectiu, actuïn sobre la circumstància política.
http://www.tobogangigante.net | http://fundacionrdz.com
- Arturo / fito Rodríguez Bornaetxea és professor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc EHU / UPV. Integrant del col·lectiu "Fundación Rodríguez" entre 1994 i 2012 i membre d'Assemblea Amarika, de Vitòria-Gasteiz. És comissari d'exposicions, escriu en mitjans especialitzats i és organitzador de diferents projectes de caràcter artístic i cultural.
Montserrat Cortadellas / Jordi Martí Font
L'escola contra la dictadura del present. Estem davant la fi de l'escola com a espai per al saber i el coneixement, que cerca l'equilibri social? Es planteja l'educació com una mercaderia més? Podem parlar de pràctica educativa com a procés artístic? Podem entendre les pràctiques artístiques com a font de recursos per aplicar en els àmbits pedagògics? Qüestions que s'afronten des d'un punt de vista més general sobre el paper de l'escola en relació amb les polítiques actuals i la realitat sociocultural, cap a un plantejament més específic a partir de projectes que resituen les pràctiques artístiques en l'àmbit del coneixement i en el context de l'educació.
http://culturant.blogspot.com.es | http://www.comissariat.cat/mcb
http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimArtifont | http://deixadeserunailla.blogspot.com.es
- Montserrat Cortadellas és educadora i artista. En l'àmbit de la pedagogia porta a terme dues línies de treball, en l'ensenyament reglat és formadora de l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili, i des de 1993 és assessora i educadora d'arts visuals a infantil i primària. Com a artista, des de 1991, realitza Estratègies de Coneixement, un projecte artístic pedagògic en relació amb nombrosos col·lectius, majoritàriament aliens a l'art contemporani. El 2011, juntament amb Marta Ricart, inicia el projecte CultuRant.
- Jordi Martí Font, professor, membre de la CGT (Confederació General del Treball), de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat. Publica al bloc "Prendre la paraula" a Vilaweb.cat
Belén Sola
Educació i acció cultural. Presentació general de les línies de treball desenvolupades en el Departament d'Educació i Acció Cultural del MUSAC entre 2005 i 2010, caracteritzat per la relació amb el territori, la mediació i producció a través de l'art i les accions educatives. Des d'aquesta experiència es proposa una anàlisi i reflexió sobre les urgències actuals marcades pels condicionants econòmics, polítics i conjunturals que afecten les institucions culturals i els projectes que impulsen. Com mantenir certa congruència i dotar de sentit les propostes de mediació i inclusió de públics amb les mancances estructurals, humanes i econòmiques que es plantegen en aquests moments?
http://deacmusac.es
- Belén Sola és Llicenciada en Història de l'Art, Màster en Restauració Arquitectònica i Especialista en Didàctica del Patrimoni. Diploma d'Estudis avançats per la Universitat de Lleó sobre Art i feminismes a Llatinoamèrica. Des de l'any 2003, crea, dirigeix i coordina el Departament d'Educació i Acció Cultural del MUSAC. El seu treball està lligat a l'art contemporani, entès com una pràctica educativa mixta, que investiga les relacions entre creació, educació i transformacions socials. És coautora i editora del llibre "Experiencias de aprendizaje con el arte actual en las políticas de la diversidad". MUSAC. 2010.
Oriol Fontdevila / Laurence Rassel / Linda Valdés
Obrir els prototips. En quina mesura l'arxiu històric d'una institució cultural pot esdevenir una eina per al desenvolupament de projectes col·laboratius? En quina mesura la investigació i la reflexió a l'entorn de la producció cultural poden desencadenar nous escenaris d'interrelació dels museus amb la societat? Prototips en codi obert és un programa d'investigació en xarxa que impulsa la Fundació Antoni Tàpies i que es basa en assajar respostes per aquestes qüestions, amb l'articulació d'un espai de trobada entre diferents grups, organitzacions i centres d'educació, pel desenvolupament de projectes d'investigació i intervenció a l'entorn de les pràctiques artístiques contemporànies. El projecte es desenvolupa des de l'àrea Arts combinatòries i compta amb la col·laboració de diversos grups associats.
- Oriol Fontdevila és comissari i crític d’art. Forma part de l’equip gestor de Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya i actualment desenvolupa els projectes Prototips en codi obert, a la Fundació Antoni Tàpies, i De com convertir un museu en arena, al Museu Joan Abelló. És coordinador del programa a*study 2012-2013 a A*desk Institut Independent de Crítica i Art Contemporani. Col·labora en diferents publicacions i programes de màster universitaris.
- Laurence Rassel és directora de la Fundació Antoni Tàpies. Ha estat membre de l'equip de Constant. Organització basada a Brussel·les, Constant desenvolupa, entre altres, un treball d'investigació a l'entorn del pensament i les pràctiques artístiques feministes, així com també una tasca d'anàlisi crítica sobre la propietat intel·lectual en l'àmbit de les noves tecnologies. Entre 2001 i 2006 Rassel ha estat coordinadora de projectes d'ADA, una xarxa de centres belgues de formació per a dones que promou el coneixement de les noves tecnologies com a eina d'integració.
- Linda Valdés és responsable des de l'any 2008 de el pàgina web i del material audiovisual de la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona. Ha integrat l'equip del projecte Arts combinatòries i de la xarxa de treball Prototips en codi obert de la Fundació Antoni Tàpies. Actualment és part d'Equipo-re, una plataforma d'investigació i acció transterritorial i col·laborativa construïda entorn de l’interès dels seus participants per l'articulació de l'espai de l'art amb l'acció crítica.
José Luis González
Proxectoterra. Proxectoterra. És un projecte de cooperació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Galícia amb el món de l'educació de caràcter no universitari i obligatori, a través de la Conselleria d'Educació de la Xunta de Galícia, amb l'ànim de contribuir a millorar la formació de l'alumnat sobre identitat territorial i arquitectura a Galícia. Constitueix un punt de trobada per a conèixer com s'ha anat construint el territori gallec, alhora que fomenta la reflexió crítica sobre el patrimoni construït, la tradició heretada, les pràctiques arquitectòniques o les ocupacions del territori que s'han d'evitar. En aquesta proposta han participat, durant els seus dotze anys de vida, uns mil professors en activitats de formació i desenvolupament. Els materials pedagògics generats són accessibles des de tots els centres públics i en la majoria dels centres concertats gallecs. La seva programació està transcendint el món educatiu per fer-ho accessible a la ciutadania, amb el programa Xentes, espazos e lugares s'ha desenvolupat una projecte multimèdia amb Xornal de Galícia i un cicle de conferències organitzat pel MARCO de Vigo.
http://proxectoterra.coag.es
- José Luis González és mestre d'Educació Primària i, actualment, coordina els grups docents d'Educació Infantil i Primària que treballen en l'elaboració i posada en pràctica del Proxectoterra. Ha estat Premi d'Innovació Educativa per la Xunta de Galícia, coordinador de programes educatius de l'Ajuntament de A Corunya, director i ponent de cursos de formació del professorat, coautor de llibres com "La Pedagogía de Valores en Galicia ", "Espacios para la Infancia y la Juventud ", "Escuela y Diversidad" i col·laborador-articulista en revistes educatives d'àmbit gallec i estatal.
ColaBoraBora / AMASTÉ
ColaBoraBora és una illa entre la realitat imperant i el desig projectat, en la què succeeixen diferents tipus d'accions i processos per a l'articulació d'altres formes de relació, organització, producció i consum entorn d'allò comú, lliure i obert. Un paradís en procés d'exploració que segueix quatre punts cardinals: la utilitat pública, el codi obert, les pràctiques col·laboratives i l'emprenedoria social. Un i-cosistema poblat per una comunitat emergent, heterogènia, inclusiva i mutant, que es reuneix al voltant d'iniciatives socialment transformadores, des de la quotidianitat, allò petit, proper i afectiu. Un espai de trobada, un laboratori ciutadà de reflexió en acció des del qual formular preguntes que potser semblin noves, però que són les mateixes de sempre: Com ens preparem per produir entre iguals i crear valor comú? Com podem reclamar un govern entre iguals i ser capaços d'autogestionar-nos? Com podem conviure en comunitat d'una manera sostenible i co-responsable?
www.colaborabora.org
- AMASTÉ és una oficina d'idees especialitzada en articular processos i dispositius de mediació, que fomentin la imaginació, la reflexió activa, l'esperit crític i la presa de consciència del ciutadà. Un laboratori de projectes col·laboratius, relacionals i participatius, experimentals, transformadors, d'utilitat pública i en connexió amb el context. Des de 2001 treballen en xarxa, des de la creativitat aplicada, creuant funcions com: el disseny de sistemes i processos de manera col·laborativa, la facilitació d'eines i metodologies emancipatòries al servei de les persones, les comunitats i les organitzacions, el desaprenentatge i l'educació expandida a través de tallers, cursos, jocs o covivencies, fonamentades en aprendre de l'altre, les pràctiques artístiques i culturals, contextuals i transdisciplinars, la investigació col·lectiva i militant, principalment de caràcter aplicat; els plans i accions de comunicació basades en generar converses; o la implementació de projectes a peu de carrer a partir de prototips en contínua redefinició. ColaBoraBora és un projecte col·lectiu coordinat des d'AMASTÉ. www.amaste.com
+ Projectes i ponències seleccionades en convocatòria oberta
A Bao A Qu
Cinema en curs es un projecte que es desenvolupa en escoles i instituts amb la finalitat de crear vincles estructurals entre la creació cinematogràfica i l’educació. El programa té dos grans objectius: formar espectadors sensibles, actius i autònoms, amb capacitat de gaudi i interès per manifestacions cinematogràfiques i culturals diverses, i explorar les potències pedagògiques de la creació cinematogràfica a amb alumnat de 3 a 18 anys. S’articula en quatre eixos: La intervenció regular i continuada de professionals del cinema als centres educatius. La descoberta de l’art cinematogràfic a partir d’una metodologia que vincula la pràctica creativa i el visionat de fragments pel•lícules. La formació dels mestres i professors mitjançant eines instrumentals i metodològiques amb capacitat d’articular continguts transversals. La construcció del projecte com a laboratori de recerca aplicada,capaç de generar propostes, materials i metodologies extensibles a qualsevol context educatiu. http://www.cinemaencurs.org
Agata Ruchlewicz Dzianach
Your [un]usual Wedding és un projecte artístic i participatiu que va involucrar a ciutadans del districte de Berlín-Wedding. Un treball sobre la memòria diària i íntima dels llocs. El projecte es va dur a terme com un procés obert, basat en les converses amb la gent i una fragmentació del mapa del barri. Durant 6 mesos, va treballar diàriament amb organitzacions locals i centres culturals. Com a resultat es va realitzar una instal · lació interactiva que es va exhibir a la part interior i exterior de la Galeria Supermarkt a Berlín. Imitant mecanismes de publicitat directa es van distribuir textos aportats pels participants sobre la memòria del barri. http://www.ruchlewicz-dzianach.pl
Alg-a Lab
Verbenas Periféricas és un laboratori de cooperació social a través de l'art, nascut a l'espai Alg-a Lab que relaciona la seva activitat i la dels seus residents temporals amb la "parròquia" de Valladares (als afores de Vigo). L'art com a forma de coneixement i mediació a través dels imaginaris de les persones que habiten a la zona. Aglutina diferents projectes o accions específiques, depenent de les situacions, interessos i recursos disponibles. A mig termini persegueix multiplicar Verbenas Periféricas en altres contextos similars en el context de Galícia. El projecte combina diferents conceptes com, medi rural, participació comunitària, pedagogies col·lectives, cartografies, procomú, cultura lliure, territori. http://www.alg-a.org/
Colectivo Mobiolak
Artistas De Repente és un projecte que té com a objectiu crear un espai de reflexió a l'entorn de la funció de l'art i de l'artista mitjançant un taller participatiu dirigit a adolescents. Funciona com un espai laboratori que impulsa l'acostament i la participació de la ciutadania dins de les institucions culturals i artístiques. Un projecte site-specific, itinerant i obert que tracta de crear ponts d'unió entre els adolescents i les pràctiques creatives contemporànies de cadascuna de les localitats que acullen el projecte, amb la premissa d'intentar trencar certs tabús que encara existeixen sobre l'art contemporani. http://artistasderepente.wordpress.com
Exprimento Limón
ENSAYO- ERROR és un projecte que combina l'educació del pensament científic i la potencialitat que suposa l'exploració artística. El projecte aspira a contribuir al paper educador de l'art fora de l'àmbit estrictament artístic i la normalització de les estratègies pròpies de l'educació artística com a metodologia de transformació social. EXPRIMENTO LLIMÓN és un col·lectiu dedicat a l'educació artística i la creativitat social. http://www.exprimentolimon.org
CMPPO (Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona)
Parelles Artístiques és un projecte que estimula la producció d'experiències creatives realitzades per dos creadors, un dels quals és usuari dels serveis de salut mental. Es prioritza el procés a través del diàleg, l'experimentació, els vincles i el projecte comú. Té dos grans objectius, el primer és el de sensibilitzar a la societat sobre la salut mental, trencant els mites i l’estigma existents, mostrant una cara més positiva i més amable de les persones que tenen alguna dificultat o estan en situació de risc d’exclusió social. L’altre objectiu és potenciar les habilitats i disminuir les dificultats d’aquestes persones perquè puguin participar activament dins la seva comunitat, assolint una millor competència en les activitats de la vida diària. S'han desenvolupat cinc edicions i hi han participat 82 creadors. http://www.cmppo.cat/
Les Salonières
Zona Intrusa és un projecte que s'insereix en els instituts per desplega-hi un procés artístic i educatiu. Les darreres edicions ha estat dirigit per Les Salonnières i des d'un inici ha estat impulsat per l'Institut de Cultura de Mataró. Amb estudiants de diferents instituts han fet una reflexió compartida sobre els conceptes d'identitat, de gènere i de "performativitat". En el transcurs del projecte els joves van sofrir momentàniament algunes mutacions modificant la seva actitud, hàbits de comportament i indumentària, per tal de construir altres formes de representació de sí mateixos, posant en joc i en escena la seva identitat. Les fotografies resultants van passar a ocupar els mupis de la ciutat.
http://www.salodete.org
Pedagogías Invisibles
En Construcción és un projecte amb la intenció de revisar el concepte tradicional dels tallers familiars que es realitzen en els museus i centres culturals per transformar-lo en el que denominen "tallers intergeneracionals (0-99)". Pedagogies Invisibles desenvolupa una metodologia de treball que té com a objectiu detectar, analitzar i transformar les pedagogies invisibles dels diferents llocs on es produeix l'aprenentatge. Aquesta metodologia es pot aplicar a qualsevol context educatiu (escoles, instituts, universitats, museus, centres d'art, contextos comunitaris, etc.) Per, d'aquesta manera, posar fre els mecanismes de reproducció sense reflexió, que impedeixen que es produeixi un aprenentatge actiu i participatiu. http://pedagogiasinvisibles.blogspot.com.es
GIAI / AE
El Grup d'Investigació Acció Interdisciplinària en Art i Entorn [GIAI-AE] es planteja treballar des de l'àmbit de l'art i del disseny l'articulació d'aquestes tres dimensions i constituir una comunitat emergent de coneixement associada al treball docent i d'investigació-producció-acció de l'àrea d'Art i Entorn del postgrau de l'ENAP/UNAM
http://giaiae.wordpress.com
Inscripcions en el Fòrum QUAM 2012
Las places del Fòrum són limitades. El cost per inscriure's a la QUAM 2012 és de 20 euros. Si es sol·licita "certificat d'assistència" emès per la UVic el preu de la inscripció és
de 30 euros. Per als amics d'ACVic, els professors i alumnes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic, els socis d'H.AAC (H. Associació per a les Arts Contemporànies), ex-alumnes de la QUAM (matriculats en un taller de passades edicions), jubilats o aturats, la inscripció és gratuïta. En cas de sol·licitar "certificat d'assistència" el cost de la inscripció és de 20 euros. Per als socis de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya el preu és de 20 euros que inclou "certificat d'assistència". Per la inscripció a un dels dos dies el cost és de la meitat, segons els imports especificats. (El certificat d'assistència s'emet en el cas de participar en tot el seminari).
Aquesta activitat forma part del Pla de Formació Permanent del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Per la inscripció a un dels dos dies el cost és de la meitat, segons els imports especificats (el certificat d'assistència s'emet en el cas de participar en tot el seminari).És necessari emplenar i enviar el formulari abans del30.09.2012.
> accés al formulari d'inscripció al FORUM QUAM 2012
Destinataris
Artistes, professors, mestres, educadors, pedagogs, investigadors socials, gestors culturals o creadors interessats en la relació entre polítiques culturals, educatives i socials. També s'adreça a estudiants d'aquestes o altres disciplines que trobin en aquesta intersecció, un lloc d'interès comú.
Per a més informació: ACVic Centre d’Arts Contemporànies
C/ Sant Francesc, 1. 08500 Vic (Barcelona)
Tel. + 34 93 885 37 04
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Horaris d'atenció: De dilluns a divendres de 9 a 13 h i de 16 a 20 h.
Dissabtes de 11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Direcció: Ramon Parramon | Coordinació: Maite Palomo
Comitè de selecció de projectes i comunicacions en la convocatòria oberta
M. Carme Bernal, professora de Didàctica de la Literatura de la Universitat de Vic
Maite Palomo, coordinadora d'ACVic Centre d'Arts Contemporànies.
Ramon Parramon, director d'ACVic Centre d'Arts Contemporànies i del projecte IDENSITAT.
Octavi Rofes, antropòleg i professor d'Art, Disseny i Societat a EINA, centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Laia Solé, artista visual i professora de la Universitat de Vic Combina la docència amb la realització de projectes de recerca i creació que exploren les dinàmiques de l'espai.
QUAM
La QUAM és una iniciativa que, des dels seus inicis el 1988, vincula art i formació. Durant tots aquests anys i a través dels diversos enfocaments que ha tingut, els tallers i les conferències de la QUAM han constituït una oportunitat per a la formació complementària de nous creadors, crítics o mediadors vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies.
H. Associació per a les Arts Contemporànies, que n'assumeix l'organització i la gestió des de 1992, ha procurat respondre sempre a les necessitats del moment. Això justifica els canvis d'orientació que s'han anat succeint en les diverses etapes i que, per sobre de tot, ha perseguit dibuixar futurs possibles.
Actualment, des de 2010, aquesta activitat ha passat a formar part del ACVic Centre d'Arts Contemporànies, un projecte que es posiciona en una línia d'acció centrada en la relació entre l'activitat educativa, el territori i la interacció social. La pràctica artística combinada amb accions educatives generen espais de producció que incideixen, interactuen i transformen l'espai social.
QUAM 2012 es una activitat d'ACVic Centre d'Arts Contemporànies en el marc de la UVic. Universitat d’Estiu de Vic amb el suport de l'Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, VIT Vic Integració Tecnològica i en col·laboració amb l'Aula al Pati, projecte impulsat per Lo Pati. Centre d'Art Terres de l'Ebre. Col·labora l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya.
ACVic Centre d'Arts Contemporànies es resultat de la cooperació entre el Ajuntament de Vic, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i H. Associació per a les Arts Contemporànies.
Presentacions enregistrades i emeses per streaming per Oriol Molas:
María Acaso
Elena Bartomeu / Tània Costa / Octavi Rofes 
