QUAM 2015 | Interessos públics i creació col·lectiva

quam 2015 webSANTIAGO CIRUGEDA-RECETAS URBANAS

Del 20 al 24 de juliol de 2015
De 10.00 a 14.00 h i 16.00 a 19.00 h
Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic (Rambla de Sant Domènec, 24 Vic)




Les activitats de la QUAM 2015 s’inscriu en el projecte internacional Collaborative Arts Partnership Programme (CAAP), destinat a la investigació entorn a les pràctiques col·laboratives i la proliferació de noves formes per abordar el treball en comunitat.


És una iniciativa d’ACVIC i compta amb el suport de hablarenarte, i la col·laboració de l’Oficina de la Iniciativa Cultural (OSIC) de la Generalitat de Catalunya, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.



SANTIAGO CIRUGEDA-RECETAS URBANAS

TALLER LABORATORI DE RECICLATGE URBÀ

Transformació d'un antic espai industrial en un nou espai d'ús cultural i social. Taller amb dinàmiques de creació col·lectiva per elaborar un projecte de transformació de l'espai de les antigues Adoberies de Vic en un nou projecte cultural i social per a la ciutat. Anàlisis de la situació actual, idees i solucions de transformació, i construcció col·lectiva d'una maqueta que reculli el procés i la proposta.

ETIQUETES DE CATALOGACIÓ (PARAULES CLAU)

Cultura, auto-construcció, participació ciutadana, autogestió, reciclatge, coresponsabilitat.

RESUM

Les Adoberies, és un enclavament de gran valor i significació situat a Vic l’edificació de les quals està patint, malauradament, un progressiu deteriorament al llarg dels últims anys.
El gran desafiament d'aquest taller, i peculiaritat que el fa especialment interessant, consisteix en aconseguir construir un fòrum en el qual el món acadèmic i les xarxes socials es trobin, col·laborin i treballin conjuntament, coordinant sabers i esforç personal en un cas real com és la rehabilitació d'un edifici singular i patrimoni de Vic, en estat ruïnós, i el desenvolupament d'un projecte sociocultural en el lloc.
Per aconseguir aquest objectiu creiem indispensable la participació activa, i des del començament, la presència de representants de diferents associacions i col·lectius de Vic durant el taller. Per aquest motiu, es proposen un seguit de sessions on es concretaran les necessitats existents, les propostes de recuperació i possibles models de gestió, així com els grups interessats en la recuperació de les Adoberies. Aquesta part de treball tindrà un caràcter obert i es realitzarà a les tardes amb representants de col·lectius socials de la ciutat.

Per al cinquè i últim dia de taller està previst una exposició dels resultats obtinguts en els tallers durant el desenvolupament del taller, en un exercici de síntesi, concreció i posada en comú de allò acadèmic i social, establint les bases per a la continuïtat del projecte.

OBJECTIUS DEL TALLER

1. Avaluar l'estat arquitectònic de l'edifici, així com elaborar propostes de rehabilitació de les Adoberies, per a la seva recuperació per fases i de manera evolutiva mitjançant tallers d’auto-construcció de baix pressupost.
2. Col·laborar en la campanya de motivació al conjunt de la societat de Vic per tal d’implicar la ciutadania en la posada en activitat de les Adoberies. Determinar en finalitzar el taller el nivell d'interès i compromís de les diferents associacions i col·lectius de Vic, així com del sector universitari en la recuperació i ús com a centre generador d'iniciatives socials.
3. Crear un espai formatiu entre les xarxes universitàries i ciutadanes, fent servir la rehabilitació com a procés d'apropiació i adquisició de dret d'ús, sempre amb la finalitat comuna de crear una comunitat el més activa i heterogènia possible.
4. Definir el marc legal per a la fase de continuïtat del projecte (per exemple, el desenvolupament de convenis tipus de cessió de béns públics per a ús sociocultural).
5. Definir les bases del model de gestió per a la fase de continuïtat del projecte.
6. Avaluació i posada en comú dels projectes desenvolupats per tal d'animar i implicar a d’altres administracions i grups de ciutadans.

RECETAS URBANAS
Santiago Cirugeda i CIA  [www.recetasurbanas.net] i [www.arquitecturascolectivas.net]

Després de 7 anys de treball en solitari vam muntar l’estudi Recetas Urbanas, que va continuar desenvolupant projectes de subversió en diferents àmbits de la realitat urbana que ajudin a suportar aquesta complicada vida social. Des d’ocupacions sistemàtiques d’espais públics amb contenidors fins a la construcció de pròtesis a façanes, patis, cobertes i fins i tot solars. Tot això negociant entre la legalitat i la il·legalitat per recordar l’enorme control al que estem sotmesos.
Es realitzen projectes d’arquitectura, s’escriuen articles i es participa en diferents mitjans docents i culturals (màsters, seminaris, conferències, exposicions, etc.). El 2007 vam presentar el llibre Situaciones Urbanas, que mostra estratègies legals i demandes socials a través de projectes arquitectònics.
El 2007 vàren fundar la xarxa internacional de col·lectius Arquitecturas colectivas
El 2008 es presenta el documental Spanish Dr€am, juntament amb Guillermo Cruz, que desvetlla causes i efectes de la bombolla immobiliària.
El 2011 es presenta el documental En la RED i el llibre Arquitecturas Colectivas de la editorial ViboK, que mostra el treball en xarxa entre col·lectius internacionals.
2014 International Fellows of the RIBA. London
2015 Premi Global d’Arquitectura Sostenible. París
Actualment se segueix alternant negociacions polítiques amb exercicis d’alegalitat urbana i construint la xarxa “arquitectures col·lectives” que ofereix informació, protocols i cerveseta als col·lectius que hi vulguin col·laborar
.



INTERESSOS PÚBLICS I CREACIÓ COL·LECTIVA

“Avui se li demana a l'artista que abordi temes d'interès públic. Actualment, el públic democràtic vol trobar en l'art les representacions d'assumptes, temes, controvèrsies polítiques i aspiracions socials que activen la seva vida quotidiana” ...“Avui en dia hi ha més gent interessada en produir imatges que en mirar-les”. Bori Groys (2014).

Per introduir l'orientació que pren l'edició de la QUAM 2015, fem referència a aquesta cita de Boris Groys, en la que s'esmenten dues qüestions primordials en la creació contemporània. Una és la necessitat de que l'art connecti amb la vida quotidiana, de manera que l'espectador identifiqui l'interès públic de la producció artística, mitjançant temàtiques latents en el context polític i social que li és proper. L'altre és l'interès creixent en esdevenir productor d'imatges. La facilitat amb que les actuals tecnologies permeten produir i difondre de manera global i a baix cost, la major disponibilitat de temps, la màgia de la construcció d'imatges i el gran interès de les industries tecnològiques del hardware en tenir productors de continguts (que consumeixen serveis), han contribuït a generar una situació en la que la producció de continguts emergeix de manera massiva, mentre que l'interès per allò produït minva.

A partir d'aquestes dues circumstàncies ha aparegut amb força, en el context de la creació contemporània, un element al que anomenem mecanismes de creació col·lectiva, és a dir aquells processos que es generen entre diverses persones i que persegueixen crear de manera conjunta o participada. Per tant, si entenem que l'interès públic serien aquells elements necessaris per connectar amb els “usuaris”, a partir de temàtiques de caire social, polític i cultural que els involucren, la creació col·lectiva es produeix quan aquests usuaris esdevenen coautors o coproductors. En essència, estem parlant de com els continguts i les metodologies poden activar la participació i articulació de públics-usuaris en les pràctiques artístiques contemporànies.

La creació col·lectiva és una manera de construir, imaginar, projectar o fer coses, que no és ni nova ni exclusiva de l'àmbit de les arts i de l'arquitectura, però sí que introdueix opcions de fer més socialitzades. Valora l'individu en relació amb el grup, contagia maneres de fer, desinhibeix i multiplica la capacitat creativa de les persones, implica la negociació i requereix d'un equilibri entre escoltar, proposar i fer. El que sí que aporta de nou en l'àmbit de les arts és que focalitza el seu interès no tant en l'espectador, entès com a consumidor, sinó que li permet ser partícip d'un procés que combina concepte i formalització, li permet ser un creador més en el context d'un mecanisme de coproducció, que alhora actua tot diluint i fent desaparèixer al creador com individu aïllat, i fent aparèixer mecanismes compartits en el que diversos creadors assumeixen una responsabilitat compartida..

En aquesta edició QUAM 2015 proposem tractar o qüestionar sobre quines temàtiques esdevenen d'interès públic en el context contemporani i que alhora permeten desplegar-se des d'una articulació col·lectiva.

A qui va dirigit?
Artistes, arquitectes, educadors, investigadors socials, gestors o creadors interessats en la relació entre polítiques culturals, educatives i socials. També s'adreça a estudiants d'aquestes o altres disciplines que trobin en aquesta intersecció, un lloc d'interès comú.



ANTECEDENTS
La QUAM  és una activitat d'investigació, debat, formació i producció, especialitzada en l'àmbit de l'art contemporani, que ha estat pionera tant en el context català com estatal.

És una iniciativa que, des de 1988, s'ha portat a terme anualment i ininterrompudament fins a l'actualitat. Durant tots aquests anys i a través dels diversos enfocaments que ha tingut, els tallers i les conferències de la QUAM han constituït una oportunitat per a la formació complementària de nous creadors, crítics o mediadors vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies.
Des de 1991 H. Associació per a les Arts Contemporànies n'assumeix l'organització i la gestió i durant aquest període ha procurat respondre sempre a les necessitats del moment. Això justifica els canvis d'orientació que s'han anat succeint en les diverses etapes i que, per sobre de tot, ha perseguit dibuixar futurs possibles. Durant tots aquests anys són nombrosos els directors que n'han assumit la direcció, de manera que cadascun d'ells l'ha impregnat amb essència pròpia, construint-se en el seu conjunt com una experiència col·lectiva que ha aglutinat diverses generacions d'artistes, comissaris, mediadors, gestors i educadors. Ha incorporat nombroses veus i maneres de fer, definint-se més per un programa plural, inclusiu i articulador, però també permeable a les inquietuds dominants en cada moment.  
L'estructura de la QUAM gairebé sempre ha combinat l’organització de diverses ponències articulades en un seminari obert al públic amb la realització de tallers pràctics en els quals hi participa un grup més reduït de persones. El llistat de directors que han passat per aquesta experiència, i durant aquests anys és:
1988-1996 Florenci Guntín; 1997-1999 Rosa Pera; 2000 Carles Guerra; 2001-2002 Martí Peran; 2003 Hilde Teerlinck; 2004 Glòria Picazo; 2005 Montse Badia; 2006 José Miguel Cortés; 2007 Fito-Arturo Rodríguez; 2008 David G. Torres; 2009 Andrés Hispano; 2010-2014 Ramon Parramon.


Àmbits genèrics d'interès que proposa la QUAM
- Combina l'especialització en el camp de les arts amb temàtiques més obertes a altres àmbits disciplinaris.
- S'interessa per projectes plantejats tant des dels àmbits educatius com els artístics que busquin implicacions conjuntes i se situïn en espais de porositat compartida.
- Combina creativitat, educació i mediació, obrint xarxes de relació cap individus, grups o comunitats (sociabilitat) i elements propis del lloc (simbòlics, històrics o temàtics).
- Potència els processos i les diverses articulacions col·lectives que se'n desprenen.
- Aspira a establir relacions amb el context a mitjà o a llarg termini i a creuar-se amb altres activitats que es duen a terme.
- Vol difondre pràctiques que aspiren a socialitzar, és a dir, projectes oberts que poden ser reapropiats, reproduïts i reformulats.
- Analitza casos d'estudi amb metodologies pedagògiques innovadores.
- Vol obrir vies entre la institució artística, la institució educativa i la ciutadania, per promoure interaccions creatives.



Inscripcions del taller del SANTIAGO CIRUGEDA
Les places són limitades. Termini d’inscripcions fins el 16 de juliol de 2015.
Es reservarà places segons ordre de pagament.

És necessari enviar un breu currículum i una carta d’intencions a través del formulari d’inscripció.

Comité de selecció: Santiago Cirugeda, un representant d’Hablarenarte, Ramon Parramon i Maite Palomo.

[formulari d'inscripció taller Santi Cirugeda
]

Possibilitat de sol·licitar certificat d’assistència expedit per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

Preu
El taller és gratuït.

Opcions
S’ofereix l’opció d’allotjament i dinar als alumnes del taller.
El preu del dinars (durant 5 dies) és de 35€.
El preu de l’allotjament i l’esmorzars -en habitació doble compartida amb lavabo- (durant 5 dies) és de 70€.
El preu de l'allotjament (amb esmorzar) i els dinars (5 dies) és de 105€.

És necessari indicar-ho en el formulari d’inscripció.

Beques
S’atorgaran tres beques per la manutenció i l’allotjament durant els dies del taller.  La selecció es farà a partir dels currículums i les cartes de motivació.

 

logos quam 2015






Taller amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal d'Osona.

Aquesta activitat s'enmarca dins del programa Collaborative Arts Partnership Programme (CAPP)


http://www.hablarenarte.com/es/proyecto/id/collab-arts

CAPP compta amb el suport del programa Creative Europe de la Unión Europea.

Collaborative Arts Partnership Programme (CAPP):

Membres de la xarxa nacional: ACVic (Vic, Cataluña), Centro Huarte (Huarte, Navarra), Medialab Prado (Madrid) i Tabakalera (Donsoti)
Membres de la xarxa internacional CAPP: Create Ireland (Dublín, Irlanda), Agora (Berlín, Alemania), Heart of Glass (Liverpool, GB), Kunsthalle Osnabrück (Osnabrück, Alemania), Live Art Development Agency (Londres, GB), Tate Liverpool (Liverpool, GB), Ludwig Múzeum (Budapest, Hungría) m-cult (Helsinki, Finlandia) i hablarenarte:

La primera part del programa CAPP es desenvolupa entre juny de 2015 i 2016 i está destinada a organitzar tallers de formació artística, concebuts PER i PER A creadors. Es portaran a terme en els cuatre centres nacionals entre juliol de 2015 i febrer de 2016.

CAPP compte amb el suport el nivell internacional del programa Creative Europe programme of the European Union i a nivell nacioal d'Acción Cultural Española (AC/E) - Gobierno de España. A més a més, compte amb el suport dels socios espanyols participants.

escaleta br



TWITER I FACEBOOK:

#QUAM2015
#CAPP_EU

MÉS INFORMACIÓ:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
t. 93 885 37 04

Direcció artística QUAM: Ramon Parramon
Direcció tècnica QUAM: Maite Palomo

 

 

Estàs aquí:Inici QUAM QUAM 2015 | Interessos públics i creació col·lectiva