Artesans. Construccions col·lectives de l'espai social

artesans

02.03.2012 – 22.04.2012
Exposició de Jordi Canudas, Santiago Cirugeda, Makea, Straddle3, Todo por la Praxis, Curro Claret, Guifi.net / Efraín Foglia, Iconoclasistas, Mona Fawaz / Ahmad Gharbieh / Mona Harb, Stalker / Primavera Romana, Torolab, Núria Güell.
Projecte a cura de Ramon Parramon en col·laboració amb Maral Mikirditsian i Laia Solé.
La Capella i ACVic Centre d'Arts Contemporànies.
Accedir a la publicació

 

Lloc: La Capella
Hospital, 56 . 08001 Barcelona . Tel 93 442 71 71
De dimarts a dissabte, de 12 a 14 h i de 16 a 20 h. Diumenges i festius, d'11 a 14 h

PROGRAMA D'ACTIVITATS
- Debat sobre dispositius i usos creatius de l'espai públic .
Taula rodona amb la participació de David Juárez – Straddle3; Diego Peris – Todo por la Praxis; Alberto Flores i Mireia Juan – Makea; Santiago Cirugeda – Recetas Urbanas i Gaspar Maza, professor d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili.

Divendres 2 de març, a les 19 h. La Capella

- Aplicació Legal Desplaçada #3 F.I.E.S.

Debat entorn del projecte de Núria Güell amb la participació d'Amadeu Casellas, militant anarquista i expres FIES que va realitzar més de 50 vagues de fam a la presó per tal de reivindicar els drets dels presos i denunciar els abusos institucionals.
Dijous 8 de març, a les 19 h. La Capella

- El gran joc: Els constructors

Activitat conduïda per Jordi Canudas amb alumnes de l'escola La Sínia de Vic i l'escola Milà i Fontanals de Barcelona.

Divendres 9 de març i dimarts 27 de març, de 12 a 13 h i de 14 a 16 h
. La Capella Veure imatges i video de l'activitat.

- Taller impartit per Curro Claret. Taller de disseny i construcció de mobiliari o artefactes, mitjançant la utilització  de “La peça” i l'assemblatge de diversos materials. Obert a inscripcions fins el 12 d'abril. El taller es realitza els dissabtes 14 i 21 d'abril de 10 a 13h + informació

- Taller de Curro Claret amb alumnes dels cicles formatius de grau superior d'Arts Aplicades a l'Escultura de l'Escola Massana – Centre d'Art i Disseny (UAB) amb la col·laboració de Xavier Arenós, professor de La Massana. Del 30 de març al 20 d'abril. 



Artesans i construccions col·lectives
En un moment en què hi ha una saturació de coses, objectes i artefactes és important reflexionar sobre el valor que tenen, com s’han construït, l’ús que en fem per a la nostra activitat quotidiana i en quina mesura els compartim. Aquesta exposició porta per títol “Artesans” per dues raons primordials. La primera és el contenciós històric entre l’art i l’artesania que integra la tensió polaritzada entre el concepte i la construcció,
entre la genialitat i l’ofici, entre l’efecte i la persistència, entre la inutilitat i la utilitat pràctica, entre el que és sublim i el que és quotidià, entre l’elitisme i allò popular.
Aquesta escissió batallada i accentuada amb els anys troba, també en l’àmbit acadèmic, un espai de disputa entre les belles arts i les arts i oficis, entre la investigació especulativa i la investigació aplicada. Un debat que pren especial interès quan molts dels creadors reprenen aspectes propis de la tradició artesana com són el domini de la tècnica, la recuperació de la proximitat vers la matèria sobre la qual es treballa, la meticulositat en el procés, l’autoconstrucció, l’autogestió, la funcionalitat i la replicabilitat de les coses.
Aquest és un element important que suposa que les maneres de fer i el que es fa pot ser après i reproduït per altres persones. Tant art com artesania poden semblar dos conceptes desfasats en aquesta contemporaneïtat sobreproductiva en què l’ús de les coses tendeix a banalitzar-se i on la feina té una relació directa amb l’eventualitat, la transitorietat i no tant amb el procés d’aprenentatge i la fidelitat cap a un ofici o una empresa. Confrontar-los i complementar-los té l’objectiu de recuperar valors amb sentit en l’actualitat. I aquesta és la segona raó del títol, en al·lusió al llibre El artesano1, des del qual Richard Sennett analitza i amplia el concepte d’artesania cap a una sèrie de pràctiques i professions actuals, sempre amb referències històriques continuades i amb una vocació del treball ben fet com a objectiu per se. D’aquí, i per orientar-ho a l’exposició, extraiem la idea que la gent pot aprendre de si mateixa a través de les coses que produeix, posant en relació la cultura material i l’espai. En aquest cas, la idea d'“Artesans” fa referència al fet que tots els projectes que s’hi presenten es basen en una experiència de construcció material o immaterial, que combina aspectes fonamentats en el treball col·lectiu, la transmissió de coneixement i la relació amb el territori o espai social.
Es complementa amb el subtítol “Construccions col·lectives de l’espai social” per tal d’incidir en processos socials autogestionats que activen estratègies col·lectives, construeixen xarxes i cerquen sistemes alternatius per als ciutadans, amb relació a pràctiques creatives o mitjançant
aquestes. Una de les experiències contemporànies que més clarament ha provocat transformacions en el context social, polític i cultural és el conjunt de pràctiques que construeixen eines i tecnologies informàtiques fonamentades en el codi obert. Un mecanisme basat en el fet de compartir els resultats i els processos, i en el qual les fites assolides per un grup o un individu són alhora punts de partida per a uns altres. Una successió encadenada d’elements en els quals es barreja la creativitat, l’habilitat i la producció material, construïda i consumida des de l’experiència compartida. Des de la doble articulació complementària entre artesania i codi obert s’afronten una sèrie de qüestions a partir de la connexió entre ciutadania, pràctiques creatives i processos que incideixen en l’espai social:
Es pot dissenyar i construir la ciutat amb la lògica de la creativitat compartida? Com s’articula un projecte col·laboratiu i qui hi pot participar? Autosuficiència, corresponsabilitat, pràctiques alternatives... quines són les relacions que podem establir amb altres pràctiques més institucionalitzades? Pot la crítica social esdevenir una eina de transformació? De quina manera es poden generar noves pràctiques culturals? Com poden transformar l’espai social? Es poden
generar alternatives als models econòmics actuals des de la perspectiva de la creativitat aplicada?

L’espai i els projectes
El projecte expositiu s’ha fet des de la selecció d’una sèrie de treballs, tots ells vinculats a ACVic Centre d’Arts Contemporànies en diferents moments i àmbits de la seva tasca centrada en la relació entre art, educació i territori. Consisteix en una rearticulació tematitzada a partir de projectes que han format part de la programació (expositiva, educativa o de producció).
Des d’aquesta selecció, s’articula un espai expositiu que és alhora magatzem, taller i lloc de debat, en el qual en el transcurs de l’exposició s’hi desenvolupen algunes activitats. Una exposició que fa referència a processos de creació i socialització que habitualment no són visibles, però que condicionen el sentit i l’existència dels projectes que s’hi presenten. Tots ells responen a una idea de creació col·lectiva, de projectes complexos que són alhora activadors de processos, catalitzadors d’idees i propositivament reproduïbles.

1. Sennett, Richard. El artesano. Anagrama, Barcelona 2009.

art i educació Jordi Canudas
Posar en relació l’art i l’educació és un dels pilars del treball d’ACVic. Al portal de casa_ i els constructors_, de Jordi Canudas, va possibilitar desplegar un projecte complex, a llarg termini, i que posava en relació diverses institucions en el context de Vic: una escola de primària, una escola d’art i un pla de barris.
El projecte entrellaça tant l’experiència i la vivència en el barri (territori), com la implicació de professors i alumnes de l’escola (pedagogia) amb elements de projecció,
representació, articulació de continguts, mirada crítica i analítica de l’entorn (art). Al portal de casa_ i els constructors_ dóna resposta amb contundència de com es pot dur a terme un projecte pedagògic i estètic alhora. Proposa un model de treball que van desenvolupar professors i alumnes de l’escola La Sínia, amb la direcció de Jordi Canudas i la participació d’un grup de col·laboradors vinculats a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i al Pla de Barris del Remei. En el transcurs del procés de treball, els alumnes van seguir el seu aprenentatge habitual, conduïts pels mestres, però amb la particularitat que el que unificava els diferents àmbits de coneixement s’havia estructurat a partir d’un projecte artístic. Estaven articulats en un equip de treball col·laboratiu, en què professors, alumnes i cooperants van compartir la construcció d’un projecte d’art basat en l’aprenentatge transversal, l’exploració del territori, l’intercanvi d’experiències amb familiars i veïns, i la representació d’elements formals referits tant a l’interior de casa com al carrer. Tot plegat amb objectius com generar una altra manera de mirar la realitat d’un barri, analitzar i entendre l’espai social i arquitectònic que el configura o sortir-ne per contrastar, valorar i explicar-ho a persones que resideixen en altres barris de la ciutat o en altres ciutats. El coneixement i contingut generat s’ha sintetitzat i formalitzat, i impregna els diferents elements que configuren aquesta part de l’exposició. Ens trobem en aquest cas amb un exemple de la possibilitat que té l’art de relacionar diversos llocs, de reconstruir històries i narratives que han estat articulades per les persones que habiten un indret específic. Una comunitat configurada per múltiples comunitats que tenen el barri com a element comú entre les narratives, les persones i l’espai. El barri és també el lloc des d’on l’escola ensenya a aprendre. Aquesta experiència es pot entendre des de l’àmbit artístic i educatiu, però sobretot des d’una voluntat transversal que els relaciona.

disseny útil Curro Claret
Aquest apartat es vincula directament amb una exposició que es presenta a ACVic de manera simultània a aquesta, sobre la relació entre disseny, art i societat comissariada per Curro Claret. L’exposició, que aplega un conjunt de treballs de dissenyadors i artistes, vol oferir una visió oberta i complexa d’una actitud i una manera de fer fonamentada en la implicació de les perso· nes en la construcció de l’entorn. Tot plegat des de la perspectiva que el que més importa no és únicament l’objecte final, sinó sobretot allò que és capaç de promoure, generar, catalitzar i socialitzar. Dir que el disseny ha de ser útil pot semblar una obvietat, dir que l’art ha de ser útil es pot entendre com un posicionament polític. El títol d’aquest apartat vol qüestionar el fet que el disseny no sempre respon a uns criteris de millora de la qualitat de vida, ni l’art està tan desinteressat en aquesta qüestió. Per tant, és un punt de con· fluència que pot equiparar el disseny i l’art amb relació al context social. Aquí es presenta La peça, una de les darreres creacions de Curro Claret que ha desplegat un projecte d’investigació des del qual genera una col· lecció de mobiliari i objectes domèstics autoconstruïts a partir del disseny de diverses peces metàl·liques. Gràcies a aquestes peces, es poden fer mo· bles i objectes de diferents funcions i tipologies amb materials trobats. La intenció última del projecte és que aquests mobles i objectes els puguin fer col·lectius que treballen per la inclusió social i que considerin que l’activi· tat de construcció pot ajudar els individus en el seu procés de recuperació. Els arxius per fer les peces metàl·liques estan a lliure disposició de qualsevol organització que ho demani, però sempre sense finalitat comercial. Cada organització pot encarregar directament les peces metàl·liques que necessiti i posteriorment realitzar els objectes.

espai públic i dispositius mòbils Santiago Cirugeda, Makea, Straddle3, Todo por la Praxis,

Plantejar estratègies d’ús dels espais públics i repensar artefactes que en facilitin les dinàmiques relacionals o que n’explorin de noves és una de les línies de treball que s’han desplegat en la programació d’ACVic. En aquest cas, es presenten treballs que s’han gene· rat en el marc de la QUAM 2011, amb el títol Wikpolis, o projectes endegats en col·laboració amb Idensitat. S’apleguen projectes de Santiago Cirugeda, Straddle3, Todo por la Praxis i Makea. Es tracta d’objectes construïts a partir de pràctiques creatives i estratègies col·lectives autogestionades, que s’articulen en xarxa i cerquen incidir en processos socials mitjançant sistemes alternatius per a la ciutadania. Mobiliari i dispositius mòbils que miren d’activar o equipar espais d’ús col·lectiu. La majoria d’aquests dispositius s’ha generat en el marc de tallers, per tant, l’experiència de construcció és col·lectiva, i la presa de decisions va condicionada a pactes i negociacions entre els participants, però també amb agents externs que ho sol·liciten o que posteriorment en faran ús. Són propostes que responen de manera creativa a la regulació sofisticada dels espais públics, cercant vies que reivindiquen un ús més autogestionat i lliure de l’espai. Estrategias subversivas de ocupación urbana, Banco Guerrilla, Wikitankers, noms amb una clara connotació bèl·lica per a uns objectes que proposen ocupacions temporals de l’espai públic i que despleguen estratègies per tal que el ciutadà s’impliqui com a agent actiu en la transformació urbana. Un àmbit estimulat per la pràctica incipient de Santiago Cirugeda - Recetas Urbanas i que posteriorment troba un desenvolupament exponencial a partir de la xarxa Arquitecturas Colectivas.

cartografies col·laboratives Guifi.net / Efraín Foglia, Iconoclasistas, Mona Fawaz / Ahmad Gharbieh / Mona Harb, Stalker / Primavera Romana, Torolab
Aquest és un apartat configurat a partir d’una selecció revisada i actualit· zada de treballs que van formar part de l’exposició “Apamar. Gràfiques, mètriques i polítiques de l’espai”, comissariada per Maral Mikirditsian, Laia Solé i Ramon Parramon. Tots els treballs que s’hi presenten coincideixen a proposar alternatives a les formes més convencionals de representació de l’espai, a la manera d’interpretar-lo i de viure-hi. Alguns revelen situacions conflicti· ves latents al territori i generen mapes que contribueixen a interpretar-les. D’altres es refereixen a processos socials autogestionats que utilitzen la cartografia per activar estratègies col·lectives, construir xarxes i cercar sistemes alternatius per als ciutadans. “Apamar” significa “mesurar a pams”, però també “conèixer a fons”. El fet de mesurar a pams, de tenir conscièn· cia de dominar una tècnica, una circumstància o una situació, comporta la necessitat de tenir un coneixement subjectiu del context. L’exploració del territori, la cartografia crítica, la selecció i la visualització de dades, el tractament de la informació o la cons· trucció col·lectiva són aspectes que tenen a veure amb la subjectivitat i, alhora, amb la socialització de l’espai. Els projectes participants tracten les diverses qualitats intrínseques dels mapes geogràfics; experimenten amb aquest mitjà aparentment convencional, fidels a alguns dels seus atributs principals com ara la precisió, la utilitat i l’objectivitat intencionada, i creen nous models des d’una perspectiva crítica, amb l’objectiu de proposar alternatives. En conjunt, esdevenen eines clarament polítiques que serveixen per assenyalar i visualitzar espais en una situació de conflicte i que, en determinats casos, activen processos col·lectius tot assajant noves tàctiques que permeten als ciutadans intervenir en l’articulació de l’espai social. En aquest sentit, Beirut: Mapping Security, de Mona Fawaz, Ahmad Gharbieh i Mona Harb, analitza els nombrosos tipus de mesures de seguretat que s’han establert al municipi de Beirut com a conseqüència dels conflictes armats que el país viu des de la dècada del 1970. Geografie dell’Oltrecittà i Agroculture nomadi, de Stalker / Primavera Romana, són projectes que generen i comparteixen el coneixement social i la sensibilitza· ció sobre les transformacions urbanes. Mapeo colectivo, d’Iconoclasistas, és una eina lúdica i creativa que facilita i promou la construcció d’un relat crític i col·lectiu per fer visibles les problemàtiques de l’espai geo· gràfic i social. Guifi.net és una xarxa de telecomunicacions, oberta, lliure i neutral que es vertebra a partir d’un acord d’interconnexió mitjançant fibra òptica o tecnologia sense fil. El Nodo Móvil, d’Efraín Foglia, és una estació de transmissió lliure, una infraestructura de telecomunicacions sense fil que, des de l’entorn urbà, permet connectar-se a la xarxa utilitzant la tecnologia i l’esperit de Guifi.net. Dins d’aquest àmbit temàtic, es presenta de manera específica un dels darrers treballs del col·lectiu Torolab. El projecte Homeland estudia la construcció dels territoris d’origen i el seu impacte en la identitat de comunitats desplaçades com immigrants i refugiats. Des del 2009, Homeland ha operat com una plataforma d’investigació de les tradicions, les transicions i les traduccions de la comunitat Iu Mien, que, al final d’un llarg recorregut des de la Xina, passant pel Vietnam, Laos i Tailàndia, es va establir a Oakland (Califòrnia) a la dècada del 1980. El projecte s’ha centrat a estudiar la diversitat cultural d’aquesta comunitat i les possibilitats d’integració i adaptació al nou entorn. El resultat d’aquest estudi es mostra a través d’uns mecanismes que volen recuperar i preservar la tradició oral de contes i cançons, així com també la seva cultura del treball.

crítica social Núria Güell
L’àmbit de la crítica és propi de l’art. De totes maneres, que la crítica assumeixi un paper propositiu i transformador ja no és tan habitual. El treball de Núria Güell s’inscriu en aquesta estratègia: la seva tasca, a més d’assenyalar conflictes, assumeix el paper de mediació i d’implicació directa per tal de canalitzar possibles alternatives. El projecte Aplicación Legal Desplazada #3: F.I.E.S. recull diferents testimonis i documents (poemes, cartes, dibuixos, comunicats i documents oficials) sobre les condicions en què viuen els presos que estan sota el règim F.I.E.S. (sigles de Fitxers d’Interns d’Especial Seguiment). Consisteix en una sèrie de mesures utilitzades per l’Administració Penitenciària Espanyola, fonamentades en un control i una vigilància intensius, amb la finalitat d’obtenir més informació dels reclusos que pertanyen a aquest règim –dins del qual hi ha diferents categories. S’aplica des de 1996, el 2009 va ser declarat nul de ple dret per una sentència del Tribunal Suprem. El 2011 el Ministeri de l’Interior va modificar alguns apartats del Règim Penitenciari legalitzant-lo novament. Contra les seves normes hi ha una lluita oberta impulsada per reclusos i organitzacions que els donen suport. Núria Güell va convidar els presos en règim F.I.E.S. 1 a redactar una carta per participar en aquest projecte que, segons ella, versa sobre la “tortura institucional” a què estan sotmesos. Per aquest projecte s’ha creat un arxiu en línia amb tot el material: http://acvic.org/fies.

[issuu width=550 height=413 embedBackground=%23ffffff backgroundColor=%23222222 documentId=120228064405-d3707a1549c646229387209990be83eb name=artesans username=acvic tag=art unit=px id=c3645057-8ee5-fee4-e759-ccf94689cf06 v=2]

 

El gran joc els constructors_

 

El gran joc els constructorsEl gran joc els constructorsActivitat conduïda per Jordi Canudas amb alumnes de l'escola La Sínia de Vic i l'escola Milà i Fontanals de Barcelona.
 Forma part del seu projecte Al portal de casa_ i els constructors_
Divendres 9 de març de 2012. La Capella, Barcelona.
Dins de l'exposició ARTESANS. Construccions col·lectives de l'espai social.
La Capella - ACVic, 2012

 

 

Els constructors_Els constructors_Els constructors_Els constructors_Els constructors_Els constructors_Els constructors_Els constructors_Els constructors_Els constructors_


Els constructors_

Taller impartit per Curro Claret

Taller de disseny i construcció de mobiliari o artefactes, mitjançant la utilització  de “La peça” i l'assemblatge de diversos materials. “La peça” és un element dissenyat per Curro Claret que serveix de node d'unió de materials per a l'elaboració personalitzada de mobles. En el taller es treballarà entorn l'articulació d'elements tant per espais privats com públics, mitjançat l'experimentació dels materials, i també amb les aplicacions i usos derivats de relació entre l'espai i l'usuari.

Destinataris.
Dissenyadors, artistes, arquitectes, estudiants o professionals, així com aquelles persones interessades a experimentar amb l'autoconstrucció i les aplicacions pràctiques dels materials, els usos dels objectes i les seves relacions amb l'espai.

Lloc i dates
La Capella. C. Hospital, 56. 08001 Barcelona
Dissabtes 14 i 21 d'abril de 2012 de 10.00 a 13.00 h.

Inscripcions
El taller està obert a inscripcions fins el 12 d'abril de 2012.
El cost del taller és de 10€ i inclou “La peça”.
Capacitat limitada. Activitat amb inscripció prèvia.
Tel. 934 427 171. Servei d'atenció: de dimarts a dissabte, de 12 a 14h i de 16 a 20h

Imatges dels dos tallers realitzats per Curro Claret de disseny i construcció de mobiliari o artefactes, mitjançant la utilització  de “La peça” i l'assemblatge de diversos materials.

Estàs aquí:Inici Projectes Expositius Artesans. Construccions col·lectives de l'espai social