SWEET WRECKER

12/12/2025 – 17/01/2026

Una exposició d’Òscar Clarissó_Sepulcrito

Inauguració, 12 de desembre a les 18.00 h

Sweet Wrecker s’emmarca en la col·laboració entre ACVIC Centre d’Arts Contemporànies i la Sala d’Art Jove

Aquest projecte és una reflexió sobre com els mecanismes afectius del poder i la cultura pop —com a artefacte massiu i espectacularitzat— poden convertir-se en un instrument de disciplina emocional i col·lectiva.

En un passeig virtual de poques hores d’scrolling frenètic des del meu compte alter ego @sepulcrito, vaig descobrir les Moranbong Band, una girl band creada pel règim nord-coreà de Kim Jong-un per fabricar adhesió ideològica a través d’una síntesi entre l’epicitat, el pop i la figura de la diva com a heroïna i pàtria. En elles, el pop esdevé dispositiu estatal: un llenguatge capaç de codificar identitat col·lectiva, pàtria i amor al dictador.

Va ser en aquell moment quan es va obrir una porta cap a una fascinació per l’orgia històrica en què sempre s’han trobat la cultura pop i els artefactes polítics. En aquest territori ambigu, la pàtria i la diva comparteixen una mateixa arquitectura simbòlica: un lideratge espectacularitzat, cossos que busquen salvació, imatges que ordenen l’afecte i una massa que troba en la proclamació la pertinença. La ideologia s’encarna. En aquest punt entra en joc un personatge que habita l’espai on el diàleg entre la codificació virtual pop i els engranatges polítics de control es fa real. El cos deixa de ser individu i esdevé interfície: un òrgan expandit on ressonen els algoritmes i l’estratègia estètica.

En un procés de documentació i codificació de moviments generats pels alumnes de primer de batxillerat escènic de l’Escola d’Art de Vic i altres, es genera un atemptat escènic que posa de manifest la fragilitat de la noció de col·lectivitat. L’exposició es presenta com a responsable d’establir l’estètica com una forma de posicionament polític, d’entendre la postfeminitat com a reducte i on internet n’és la pàtria. En aquest dispositiu escenogràfic es fa evident que els recursos estètics del pop tenen una capacitat política emancipadora i contrarevolucionària, necessària en un moment on l'absència de noció identitària i col·lectiva es tangible.

Sweet Wrecker s’erigeix com un camp d’assaig per pensar el pop com a ritual polític contemporani. Un espai on l’estètica és profunditat; on el símbol és comunitat; i on el cos no obeeix, sinó que especula. Aquí, allò col·lectiu és una ferida i una promesa: un lloc on la promesa és inhabitada.

Òscar Clarissó_Sepulcrito

12/12/2025 – 17/01/2026

Exposició d’Òscar Clarissó_Sepulcrito

Inauguració: 12 de desembre a les 18.00 h

Sweet Wrecker és una col·laboració entre ACVIC Centre d’Arts Contemporànies i la Sala d’Art Jove.

Aquest projecte parla de com el poder i la cultura pop poden controlar les emocions de les persones i dels grups.

En un passeig virtual ràpid pel meu compte alter ego @sepulcrito, vaig descobrir la Moranbong Band. És un grup de noies creat pel govern de Corea del Nord per fer que la gent estimi el país i el seu líder, Kim Jong-un. Aquest grup barreja música èpica, pop i la figura d’una diva com a heroïna i símbol del país. Aquí, el pop és una eina de l’estat per crear identitat i amor pel dictador.

Això em va fer pensar en com la cultura pop i la política estan molt unides. La pàtria i la diva tenen coses en comú: un lideratge espectacular, cossos que busquen salvació, imatges que controlen les emocions i una massa que se sent part d’alguna cosa. La ideologia es fa visible. En aquest punt, apareix un personatge que viu en l’espai on la cultura pop i el control polític es troben. El cos deixa de ser només una persona i es converteix en una interfície, un òrgan que segueix els algoritmes i l’estratègia estètica.

Amb l’ajuda d’alumnes de primer de batxillerat escènic de l’Escola d’Art de Vic i altres, vam crear una acció escènica que mostra com és fràgil la idea de col·lectivitat. L’exposició vol mostrar que l’estètica (la manera com es veuen les coses) és una forma de posicionament polític. També vol explicar la postfeminitat com un lloc on internet és la pàtria. En aquest espai, es veu que els recursos estètics del pop poden ser polítics i ajudar a la llibertat, especialment quan la idea d’identitat i col·lectivitat és feble.

Sweet Wrecker és un espai per pensar el pop com un ritual polític d’avui. Un lloc on l’estètica és profunda; on el símbol crea comunitat; i on el cos no obeeix, sinó que pensa. Aquí, el col·lectiu és una ferida i una promesa: un lloc on la promesa encara no s’ha complert.

Òscar Clarissó_Sepulcrito