PERFECT DAY

Torrevieja perfectDay Txema Salvans brTxema Salvans

02.03 al 29.04.2023

Inauguració, dijous 2 de març a les 19.00 h
A ACVIC Centre d’Arts Contemporànies

> veure desplegable

Imatge: Torrevieja, de la sèrie Perfect Day, 2005-2020. © Txema Salvans

> Entrevista a l'artista

El que queda del paisatge

Mentre la cultura popular ens sedueix amb el mite d'una naturalesa salvatge a la qual fugir d'una quotidianitat penosa, l'experiència més habitual ens manté vinculats o bé a un turisme de masses o bé a fugaces evasions cap a aquells llocs que no són sinó les restes del paisatge: vestigis d’allò que en altre temps va ser campanya i que avui estan sotmesos per la indústria, el desenvolupament urbà i les grans superfícies comercials. Apropiats per la necessitat i transformats per la resiliència, aquests paratges perden la seva dimensió inhòspita per a convertir-se en opcions plausibles que encara permeten gaudir del temps lliure a ple sol i lluny del tràfec de la ciutat.

Aquestes escenografies de l'oci en la societat postindustrial són les que justament interessen a Txema Salvans, que les capta emfatitzant la seva banalitat surrealista i aguditzant el sentiment de divertida estranyesa que ens produeixen. I amb aquest objectiu utilitza dos recursos retòrics. D'una banda, manté un punt de vista prou allunyat per a prioritzar l'escena i el seu entorn per sobre dels personatges individuals i de les seves expressions. Però en segon lloc, i sobretot, recorre a un dispositiu d'el·lipsi. La majoria de les fotografies s'han fet a la platja o al voltant del mar: el mar és, doncs, el que justifica la presència dels banyistes, dels pescadors o dels jocs a la sorra. I no obstant això, el mar ens resulta sempre invisible perquè Salvans se situa entre l'aigua i els personatges, invertint la direcció de la seva mirada. Per tant, el que la càmera ens mostra és aquest fons degradat al qual els personatges volen donar l'esquena. Donar-li l'esquena significa ignorar-lo, significa fins i tot pretendre que no existeix.

El treball de Salvans, per tant, ens parla d'aquest autoengany col·lectiu que porta a fantasiar amb aquests reductes transitoris de paradís. Com que no sabem si un altre paradís és possible, ens acontentem amb aquests moments de felicitat i descans enmig del formigó i les fàbriques. Però ens parla també d'una paradoxa que té a veure amb les polítiques de la visió. La paradoxa és que a nosaltres espectadors-de-les-fotografies ens està vedat veure allò que els actors-de-les-fotografies volen veure, i en canvi se'ns refrega pels ulls allò que no volen veure. És Salvans qui gestiona les instàncies d'aquesta dialèctica i en fer-ho demostra, com Nietszche sostenia, que no hi ha fets, només interpretacions.

Joan Fontcuberta

 

Oropesa del Mar Perfect Day Txema Salvans br

Oropesa del Mar (Marina d’Or), de la sèrie Perfect Day, 2005-2020. © Txema Salvans


Organitza: Fotocolectania

Col·labora: ACVIC Centre d'Arts Contemporànies

Estàs aquí:Inici Projectes Expositius PERFECT DAY