I si resulta que en comptes de ser ciutadans és que només som espectadors?

foto postal toni ferron web14.09.2017 - 18.11.2017
Exposició de Toni Ferron 
a ACVic Centre d'Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)

Inauguració, dijous 14 de setembre a les 19 h 

Foto: Fragment de la peça Eufemismes, 2017. Toni Ferron

[veure postal]

 

En una època marcada per una crisi socioeconòmica determinant i per un canvi en el  paradigma global de valors, l’art recupera un testimoniatge social que semblava haver abandonat per ocupar-se d’altres objectius. Toni Ferron, un autor que ha treballat des de sempre a partir de reflexions sobre l’actualitat, no  és aliè a la dinàmica general i segueix compromès amb aquesta interessant deriva del món artístic.  Les obres que, ara, ens presenta, són el resultat de l’habitual fricció amb els mitjans de comunicació, als quals escruta amb una mirada esbiaixada, que equidista tant de la de l’entomòleg com de la del flâneur, convertint-se en sagaç observador de la realitat que l’envolta. En un any carregat de múltiples esdeveniments personals, ha decidit convertir les superfícies dels seus quadres en un compendi aglutinador de les pàgines d’un particular dietari.

L’essència de l’art esdevé, sovint, el resultat d’aprofundir en l’essència de la vida, i, aleshores, un dietari, anotat amb més o menys precisió, ens permet fer camí tant per l’actualitat com per la memòria. Mirar, reflexionar, interpretar, comentar, acarar-se de la mateixa manera amb les formes esmunyedisses de la banalitat que amb les subtils llistes de Perec, amb la prosa ambiciosa de De Lillo, les enginyoses extravagàncies conceptuals de David Foster Wallace, o l’indignat avergonyiment que provoca, a un gruix important de la població, l’actuació tenyida de postveritat dels prohoms polítics i la dels arrogants financers... porta Toni Ferron a convertir reflexions i preocupacions personals en unes obres concebudes des de les mateixes entranyes de l’existència mundana i de la cultura popular. Ferron esmerça una bona part del seu temps a donar visibilitat a una vasta amplitud d’interessos temàtics que ens convida a resseguir a través d’unes fites acuradament elegides que, en aquesta ocasió, filtra en forma d’una inquietant interpel·lació: i si resulta que en comptes de ser ciutadans és que només som espectadors?

Text d'Ana Palomo

Estàs aquí:Inici Projectes Expositius I si resulta que en comptes de ser ciutadans és que només som espectadors?