ITINERÀNCIA DE L'EXPOSICIÓ ZONA DE CONTACTE. ART, DISSENY I SOCIETAT

bloodpack2207.03.2014 - 14.05.2014
Museu d'Art de Cerdanyola (MAC Can Domènech)

Inauguració, divendres 7 de març a les 20.00 h


Exposició comissariada per Curro Claret i produïda per ACVic Centre d'Arts Contemporànies.

 

[veure la postal]

Artlantique - Camper - Emili Padrós - Gemma Busquets - Ikea i Unicef - Katrina Furniture Project (Jenga Mwendo i Tammy Petro) - Laura Arqués, Marta Petreñas i Massimiliano Scaglione - Lee Kiseung - Makea - Mariscal - Martí Guixé - Pablo España - Recetas Urbanas / Santiago Cirugeda - Shigeru Ban Architects - Uralita / Associació d'Afectats de l'Aminat

 

Aquesta exposició és un recull heterogeni i intencionadament dispers d'alguns projectes que des del disseny, l’art o l’arquitectura incideixen en aspectes diversos del fet de viure en societat. Projectes que posen de manifest el compromís dels seus autors vers qüestions socials, i que ho fan des d'uns paràmetres que van més enllà de les pròpies especialitats des de les quals operen. Una zona de contacte entre diferents disciplines creatives, i una zona de contagi que transmet, incita a assumir una implicació en la construcció de l'entorn, de manera més responsable, intensa, plaent i crítica del que és habitual. Una exposició en la que "allò humà" i “allò social” es destaca i es prioritza sobre els altres factors com poden ser el formal o el comercial. Una estètica fonamentada en l’economia de mitjans, l’eficàcia del missatge carregat de contingut i la intencionalitat de contagiar-ho de manera oberta.

La selecció de les peces de l'exposició, mostra aquest panorama a través de projectes realitzats en contextos i amb ambicions molt diferents, que tracten diversos àmbits de la vida en societat com poden ser la salut, l'alimentació, la tercera edat, la condició dels presos, l'ús de l’espai urbà, el moviment del 15-M, les relacions entre els locals i els nouvinguts, les relacions laborals del primer món amb altres països amb mà d'obra més "barata" o les respostes davant els desastres "naturals".

Les tarimes de l'exposició han estat realitzades al taller de la Fundació Arrels per l'Aurelio i el Valerio.

Museu d'Art de Cerdanyola (MAC Can Domènech)
Carrer de Sant Martí, 88 / Passatge del Llorer, 11 Cerdanyola

Amb el suport de:
Generalitat. Departament de Cultura
Diputació de Barcelona
Espai Cultura. Fundació Sabadell 1859
Fundació Arrels

Artlantique, african upcycling. Artlantique, 2010 - 2012
Els pescadors de l’oest de l’Àfrica decoren les seves barques amb motius geomètrics vistosos; observades de lluny, quan arriba el capvespre, la platja es converteix  en un enorme mosaic de colors. Atrets per la seva bellesa, ens demanem si després del llarg perible oceànic, aquella fusta estaria en condicions per començar una altra vida, “reencarnar-se” en un moble; poques persones en saben tant com els africans sobre el concepte “reutilitzar”.

Arlantique transforma en moble la història, l’ànima i la fusta d’antigues embarcacions de pesca de l’oest de l’Àfrica; tots els mobles estan fets amb la fusta de velles piràgües senegaleses per fusters i artesans locals. La fusta, amb el seu color i els seus símbols, no te cap tractament a posteriori; pertany intacta amb les ferides i cicatrius després de molts anys de navegació preservant el seu estat tal i com era quan va ser barca i navegava per l’Atlàntic essent testimoni de la vida dels pescadors africans. [http://artlantique.com]

camper01Sabates i art indígena. Camper, 2000
El món que coneixem està constituït per més de 5.000 cultures diferents. Aquestes mantenen viu el que nosaltres anomenem diversitat, identitat o tradició, paraules clau en la nostra manera de veure el món. Per això vam emprendre aquest viatge a través d'una trentena de pobles indígenes de diferents continents. És un homenatge, un viatge de tornada de qui vol reconèixer la riquesa i la grandesa d’aquests pobles tan amenaçats i el deute que Occident hi té.
Sabates i Art Indígena reflecteix el nostre intent d’oferir-los l’únic que sabem fer, sabates, per caracteritzar-les amb l’empremta viva de la seva cultura i expressió artística. Amb l’esperança que el que avui veiem, traços, signes, colors, signifiqui molt més que això: contenen l’ensenyament diari i irrenunciable de cultures riques, vigents i imprescindibles. Cultures el perill de la desaparició de les quals posa també en joc el nostre passaport per al futur. Perquè cap futur que imaginem no mereixerà de ser viscut si no aconseguim mantenir viu, com ells, el respecte, l’equilibri i el contacte amb la terra. [http://pepcarrio.com/empresa/camper/]

emilipadros03Ask me! - Culture Badge, Emili Padrós, 2004
Col·laboració especial: Alejandro Mingarro / Fotografia: Xavier Padrós
Les Culture Badge s'utilitzen com un objecte "mediador" en l'espai públic que vol potenciar la comunicació entre les persones "locals" i els que han arribat de lluny.
Amb una estratègia similar a les xapes utilitzades per anunciar tractaments d'aprimament o per deixar de fumar, les Culture Badge gràficament també reclamen l'atenció, i amb missatges de contingut cultural intenten estimular la curiositat pública i derivar en un diàleg entre persones d'origen divers.
D'altra banda a les persones "locals" els agradaria parlar de la seva ciutat i la seva cultura a aquells que han arribat d'altres parts del món, com una mena de ritual de benvinguda i com un signe d'obertura i disposició a sentir parlar de noves cultures. [http://emilianadesign.com]

gemmabusquets02Grandma. Gemma Busquets, 2008
Projecte realitzat com a treball de fi d’estudis a ELISAVA Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, tutoritzat per els professors Martin Ruiz Azúa i Victor Viña.
Grandma és una marca de fundes per a productes tecnològics (ordinadors, reproductors de música i càmeres) realitzades amb la tècnica del ganxet i on la matèria prima són les bosses de plàstic dels supermercats. La raó principal del projecte, les persones encarregades de la producció, són les àvies d'una petita residència de poble que necessiten realitzar una activitat com el ganxet per mantenir-se actives. Es reuneixen dues tardes a la setmana per intercanviar coneixements, teixint sense pressa i cuidant els detalls.
En els darrers anys, ens trobem amb què una gran majoria de productes quotidians són importats de països amb menys recursos econòmics, on els drets dels treballadors són mínims o fins hi tot inexistents. Aquest projecte neix de la voluntat de posar en evidència que darrere dels productes que consumim habitualment, hi ha un procés de fabricació que implica qüestions tan importants com l'elecció de materials o la localització geogràfica però sobretot, les persones. [http://gemmabusquets.com]

ikea01Subhasta solidària de taules Lack. IKEA/UNICEF, 2011
Com a part de les celebracions del 15 Aniversari d'IKEA a Espanya i del 50 Aniversari d'UNICEF Espanya, ambdues organitzacions van endegar una subhasta solidària de taules LACK redecorades per unes 100 personalitats destacades de diferents àmbits, escriptors, cuiners, esportistes, cantants, dissenyadors, arquitectes, presentadors de televisió i ràdio, periodistes o actors van expressar de forma personal la seva creativitat sobre els 55 cm2 de superfície d'aquest moble auxiliar (Antonio Miró, Ferran Adrià, Sergio Ramos , Quini, David Bisbal, Amaya Arzuaga, Andreu Buenafuente, etc). Els fons derivats d'aquesta subhasta solidària es varen destinar al programa 'Escoles per l'Àfrica', una iniciativa d'UNICEF amb la Fundació Nelson Mandela i la Societat d'Hamburg (avui anomenada Peter Krämer Stiftung), que contempla la creació d'aules que garanteixin un entorn segur, en el que nens i nenes puguin jugar i aprendre. A més, la posada en marxa d'aquestes escoles possibilita l'accés a aigua neta i sanejament, així com informació sobre higiene, salut i prevenció del VIH / SIDA. [http://unicef.es]

katrina01Wooden Stool. Katrina Furniture Project (Jenga Mwendo i Tammy Petro), 2006-07
El Katrina Furniture Project es va constituir per donar resposta als efectes de l'huracà Katrina. Fabriquen mobles mitjançant tallers que es realitzen en els barris, utilitzant les runes i els materials destorçats pel temporal. L'objectiu és ajudar a reforçar la capacitat econòmica i social dels barris de Nova Orleans que s'enfronten a greus problemes econòmics i socials, fins i tot abans del Katrina. Els tallers de formació estan adreçats als membres de la comunitat de veïns per construir mobles i en dotar-los de nocions de base per tal de que puguin generar negoci. Funciona com un lloc gestionat pels veïns, que és centre de recursos i espai de treball per reconstruir les seves llars. En els tallers s'han fabricat bancs de fusta reciclada, que es venen a les esglésies per reemplaçar aquells que s'han perdut en les més de noranta derruïdes per la tempesta, així com cadires, tamborets o altres mobles. [http://designother90.org]

Lee Kiseung01Blood pack of Santaclaus. Lee Kiseung, 2007
“Put your present in the socks, somewhen it wil be back to you” (Posa el teu regal en el mitjó, en algun moment et retornarà)
Els nadals sovint tendeixen a ser un període de consum possessiu pels que tenen salut, diners i qualitat de vida. Com cegats per la festa i preocupats per gaudir tant com podem, sovint descuidem les persones discapacitades, malaltes o pobres. Això no es limita tan sols a la temporada de Nadal. Darrerament, les persones tendeixen a mostrar una resposta distant en relació a la donació. Aquest fenomen ha portat a un compromís passiu vers la societat i les nostres vides, debilitant els vincles entre les persones.
Aquestes qüestions problemàtiques m'han impulsat a generar aquest projecte. Mitjançant la combinació de dos elements representatius, la forma del mitjó, símbol de Nadal i la transfusió de sang com d'una donació, alguns continguts emergeixen estimulant el nostre subconscient, alhora que vol conscienciar sobre l'esperit de la donació i el sentit de l'intercanvi. Espero que aquest projecte pugui inspirar un augment en la donació de sang o que sigui una crida a millorar la qualitat de les nostres vides. [http://leekiseung.com ]

mariscal06Señor Mundo i campanya lleis de la infància i l’adolescència. Mariscal, 1994-98
El personatge del Señor Mundo sorgeix d'una iniciativa del propi Estudi, per rebuig al discurs ecològic anacrònic que s'estava donant en aquests moments, ancorat en el catastrofisme i amb una estètica pamfletària o motxillera. Ens va semblar que era hora de predicar una societat sostenible des del punt de vista optimista, amable i positiu. La imatgeria de l'Estudi es correspon amb aquest to, així que no va resultar molt difícil posar la nostra empremta al servei de la causa ecologista i social. El Señor Mundo es va publicar periòdicament com a tira còmica al suplement dominical del periòdic El País. [http://mariscal.com/es/proyectos/srmundo]

marti-guixe01Sponsored food. Martí Guixé, 1997
cK potatoe omelette, Fuji onion omelette, IBM bean.
Fotografia: Imagekontainer
Mai he pensat que el projecte Sponsored food (menjar patrocinat) sigui un sistema pels pobres o del Tercer Món. Vaig crear aquest concepte pensant amb els meus amics artistes que necessiten treballar en una mala feina per aconseguir els diners suficients per sobreviure. Això genera una mala influència en la seva obra artística.
La idea de crear una xarxa de restaurants Sponsored food (menjar patrocinat) permetria a les persones estar lliure del comportament social que es desprèn de la necessitat de supervivència (la competència, el treball, la família). Menjar gratis inevitablement provoca reaccions imprevisibles i planteja transformacions socials.
Sponsored food té un doble significat que ens remet al sentit de la naturalesa en els inicis de la humanitat i al capitalisme actual. [http://guixe.com]

cirugeda01Proyectar con luces. Recetas Urbanas - Santiago Cirugeda, 1996
Planimetries fotosensibles. Vaig ser convidat per un grup d'amics arquitectes -Félix, Juanjo i José Enrique- a participar en unes jornades urbanístiques sobre el Pla Urbanístic Especial per al Barri de Sant Bernardo de Sevilla (raval històric de vida comunitària oberta i vitalista). Estava prevista l'assistència d'alts càrrecs polítics i de l’àmbit de l’aquitectura, és per això que meu treball tenia una intenció primordial: convocar i animar als veïns del barri a participar activament en les decisions que s'anaven a negociar en aquesta reunió. Tenia plena confiança ja que 36 anys abans mitjançant la mobilització veïnal va fer canviar tot un Pla General que proposava una transformació tan nociva com el que estava a punt de portar-se a terme al barri.
Nombrosos veïns varen cedir la presa de corrent per fer funcionar 14 lluminàries-motxilla de 2 fluorescents connectats en sèrie i portats per veïns i amics del barri amb la finalitat de construir amb traces de llum els diferents projectes i demandes que es volien aportar a la discussió. [http://recetasurbanas.net]

shigeruban01Emergency Support for East Japan Earthquake and Tsunami. Shigeru Ban Architects, 2011
Refugis de paper o Compartiments de Paper Sistema 4 per instal·lacions d'evacuació.
El principal problema després d'un desastre és donar recer als nombrosos refugiats. En els amplis espais dels edificis públics en cas d'evacuació, no existeix relació íntima entre els veïns ocasionals. Hi ha una necessitat de crear compartiments. Aquests compartiments han de ser fàcils de produir i de transportar. Els PPS4 estan fets de làmines de cartró per protegir i aïllar del sòl, o poden ser marcs oberts on col·locar-hi una cortina.
L'11 març de 2011, el terratrèmol de 9,0 graus de magnitud va sacsejar la regió de Tohoku, a l'est del Japó. A les persones que van rebre refugi en gimnasos i en passadissos dels edificis públics, nosaltres els varem proporcionar compartiments nous fabricats amb tubs de cartró, mitjançant el sistema de compartiments de paper (PPS4). [http://shigerubanarchitects.com]

makea02Biblios Creativas. Makea tu vida, 2011
A les jornades "Arte visita la Biblio" es va portar a terme el Taller Andocupando amb la finalitat d'equipar i donar contingut a l'interior de la Biblioteca de la Fundació Món Juvenil (Quito, Equador). La premissa era construir un espai per a una lectura diferent, un lloc on aprendre jugant.
Es va comptar amb una variada selecció de residus, des d'un castell inflable, estructures metàl·liques, retalls de tela de mil colors, cavallets i pissarres,  fins a cadires, rodets de cable, palets, rodes... proporcionats en gran part per l'empresa de recollida d'escombraries de Quito (Emaseo), General Motors i del fons del magatzem del propi Món Juvenil.
L'equip de treball: un grup multidisciplinari i internacional, que va estar format per quatre integrants de Tramvia Zero, dos integrants d'Al Borde, un de Recetas Urbanas i un altre de Makea tu Vida, que al costat dels més de vint voluntaris procedents de les Universitats de la PUCE, la UDLA i la USFQ van crear i van equipar l'espai de més de 200 metres quadrats en 10 dies, mitjançant una jornada laboral de 8 hores cada dia.
[http://makeatuvida.net]

pancartes01Pancarta d'Artista. Laura Arqués, Marta Petreñas i Massimiliano Scaglione, 2011
Projecte realitzat a l’Escola Massana tutoritzat per els professors Jordi Canudas i Antonio Ortega.
"Volem un barri digne" es un eslògan de protesta que recolza inconscientment o no, la intervenció de l'ajuntament de Barcelona pel que fa a la renovació del barri del Raval amb l'objectiu de convertir-lo en un lloc més rendible i més còmplice de la política comercial i d'obertura turística que sosté la venda de la marca Barcelona.
"Pancarta d'artista" es basa en la reutilització del format i la tipografia dels cartells esmentats tot substituint el contingut del missatge per arguments de protesta més concrets que es dirigeixen a l'arrel mateixa del problema. En una primera fase, s'ha realitzat una investigació de camp, s'han organitzat xerrades amb els veïns i amb associacions del barri, entrevistes amb arquitectes, urbanistes i vianants. En una segona s'ha formalitzat el projecte realitzant pancartes amb les transcripcions, opinions i idees dels veïns i es difonen pel barri.
Durant la exposició hi haurà una adaptació del projecte a un barri de la ciutat de Vic. [http://derivaicontrol.tumblr.com]

archivo02ARCHIVO TEMPORAL vol. 1, Recopilació de Pablo España, 2011
Aquest és un arxiu que aplega imatges d'agitació i propaganda relacionades amb el moviment 15-M i l'ocupació de la Porta del Sol de Madrid. És un arxiu que no es circumscriu dins del que pot ser considerat art o disseny, en termes de mercat, institucionals o, fins i tot, alternatius, ja que expressa una renúncia al règim de l'art i del disseny, encara que es valgui de certes tàctiques que provinguin d'aquest àmbit. No té a veure amb l'estètica però potser amb l'ètica. És política. Expressions espontànies, col·lectives, anònimes, que  reflecteixen la necessitat de prendre la paraula, la necessitat urgent de manifestar la dissidència amb l'actual estat de les coses, intentant funcionar a favor de la construcció d'una altra realitat.
El Archivo Temporal vol. 1 es constitueix amb fons propis i imatges procedents de: http://contraindicaciones.net

Secció Madrid//www.flickr.com/photos/63095696@N05/ - http://www.flickr.com/photos/63095696
Fotos de samarretes de Santi Ochoa http://www.flickr.com/photos/fotosdecamisetas/sets/72157626616174291 i http://gruponumax.wordpress.com

Imatges de l'exposició
Autor: Orlando Barrial (Museu d'Art de Cerdanyola)

 

Estàs aquí:Inici Projectes Expositius ITINERÀNCIA DE L'EXPOSICIÓ ZONA DE CONTACTE. ART, DISSENY I SOCIETAT