Un pas a dos. Pensar des de

Un pas a dos. Pensar des de

Cicle de conferències. Gener - març 2013

Totes les sessions tindran lloc a les 20.15 h
al bar El Gravat (Sant Miquel, 19 de Vic. Tel. 938860276)

Organitza: Cafè Central i El Gravat

Amb la col·laboració: H. Associació per a les Arts Contemporànies i ACVic Centre d'Arts Contemporànies

Des d’on pensem el món? Cada disciplina estableix estratègies per entendre’l, per interpretar-lo i, a vegades també, per intervenir-hi d’alguna manera o altra. L’especialització i la compartimentació dels sabers i de les seves pràctiques fan que cada vegada més aquests sabers restin aïllats i sovint se’n perdi la difusió i es limitin les possibilitats d’influències recíproques.

Amb aquests diàlegs, distesos i assequibles, entre especialistes d’una mateixa disciplina es pretén tractar tant de la disciplina en si, com de quina manera aquests sabers ens poden ajudar a interpretar i a conèixer el món.

- Dijous, 10 de gener
Pensar des dels clàssics
. Joan Ferrer i Oriol Ponsatí-Murlà

- Dijous, 24 de gener
Pensar des de la biomedicina. Cristina Pujades i Amadeu Godayol

- Dijous, 7 de febrer
Pensar des de la literatura. Sònia Moll i Víctor Sunyol

- Dijous, 21 de febrer
Pensar des d'una certa mística
. Ramon Andrés i Antoni Clapés

- Dijous, 7 de març
Pensar des de la música. Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda


Participants:

Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) és Doctor en Filosofia i professor associat de Filosofia Antiga a la Universitat de Girona. Ha traduït al català obres de Michael Nyman, Denis Diderot, Josep Palau i Fabre, Gianni Vattimo i Igor Stravinski. Recentment ha publicat l’edició de Tres prosistes de Gabriel Ferrater (Empúries, 2010) i estudis sobre el pensament d’Eugeni d’Ors i Joan Maragall.

Joan Ferrer Gràcia (Berga, 1965) és llicenciat en Filosofia (1990) i Filologia clàssica (1995) per la Universitat de Barcelona. Recentment ha publicat De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Actualment és professor de filosofia a l’Escola d’Art de Vic i està escrivint una tesi doctoral sobre Parmènides sota la direcció d’Oriol Ponsatí-Murlà.

Cristina Pujades és científica. Doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona (1991), ha treballat molts anys a EEUU i a França. Des del 2002 és Professora del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (Universitat Pompeu Fabra) i lidera un grup de recerca que es troba ubicat en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Els seus interessos científics es centren en l’estudi dels mecanismes moleculars que governen el desenvolupament embrionari del cervell.

Amadeu Godayol Vila (Vic, 1956) és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Treballa en les àrees de la medicina de família, la medicina interna i la oncologia. També realitza tasques de gestió sanitària en diverses institucions. Des de 1987 és professor associat a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic.

Sònia Moll Gamboa (Barcelona, 1974) és llicenciada en filologia catalana i ha fet de correctora, editora, traductora, lingüista i professora. Ha publicat poemes a la revista Caravansari, al llibre col·lectiu La catalana de lletres 2005 (Cossetània), a diverses plaquettes de poesia de Papers de Versàlia (Sabadell) i a l’antologia poètica Nou de set, aplegada per Susanna Rafart (Heptaseven, 2011). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès. Amb Non si male nunc (Viena Edicions, 2008), el seu primer llibre de poemes, va rebre el 5è Premi Sant Celoni de Poesia. Recentment ha rebut el premi de narrativa 25 d’Abril de Benissa per l’obra Creixen malgrat tot les tulipes.

Víctor Sunyol (Vic, 1955) és escriptor. La seva obra es caracteritza fonamentalment per trobar-se als límits del llenguatge i per la recerca d’una possibilitat de “dir”. Ha treballat en col·laboració amb artistes visuals, ja sigui en treballs conjunts o bé escrivint textos de o per a la seva obra. També ha col·laborat amb músics. Amb Antoni Clapés és al davant de les activitats i edicions de Cafè Central. Ha publicat traduccions (Felipe Juaristi, Luigi Manzi, Danielle Collobert...). Ha estat inclòs a diverses antologies i traduït a diverses llengües. Els seus darrers llibres de poesia són: Stabat (2003), Com si Girona (2005), Des d’ara (2005), NO ON (Rèquiem) (2008).

Ramon Andrés (Pamplona, 1955) és poeta, músic, musicòleg i assagista. Ha escrit diversos llibres i infinitud d’articles sobre música (com les monografies sobre Mozart i Bach, o El mundo en el oído), assaigs (Historia del suicidio en Occidente o No sufrir compañía. Escritos místicos sobre el silencio), llibres de poemes (La línea de las cosas o La amplitud del límite), llibres d’aforismes (Los extremos), i ha traduït, entre d’altres a Dylan Thomas, Vladimir Jankélévitx i La Bruyère. Darrerament ha publicat el monumental assaig Diccionario de música, mitología, magia y religión. La seva activitat intel·lectual ha estat premiada amb nombroses distincions. Ramón Andrés viu a Barcelona.

Antoni Clapés (Sabadell, 1948) és poeta, editor i traductor. Fins ara ha publicat una vintena llarga de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs, plaquettes i antologies. El seu darrer llibre de poesia és L’arquitectura de la llum. Ha traduït poesia francesa (P. Jaccottet, R. Char, N. Brossard, D. Desautels) i italiana (P. Civitareale, Fasani). Ha dirigit seminaris sobre Poesia i Mística, Poesia i Filosofia, Friedrich Hölderlin, María Zambrano, les Avantguardes catalanes, John Cage, Màrius Torres, The Black Mountain College, i ha donat conferències sobre diferents temes i autors de les arts i la literatura. És editor de poesia des de Cafè Central.

Jaume Ayats Abeyà
(Vic, 1960) és músic i professor d’etnomusicologia. Doctor en Història de l’Art (especialitat de musicologia) i llicenciat en Filologia Catalana. Ha realitzat estudis d’etnomusicologia a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha investigat la música oral catalana i n’ha editat CDs. Dirigeix projectes de recerca dins del grup d’investigació Les músiques en les societats contemporànies (MUSC) de la UAB i col·labora en cursos de l’ESMUC. Sol o en col·laboració ha publicat un gran nombre d’estudis sobre etnomusicología catalana, entre altres: Córrer la sardana: balls, joves i conflictes (Rafael Dalmau Editor, 2006), Cantar a la fàbrica, cantar al cor, Els cors obrers a la conca mitjana del Ter (Eumo, 2008) i Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional (L’Avenç, 2011). El 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular. Actualment és director del Museu de la Música de Barcelona.

Joaquim Rabaseda i Matas (Girona, 1974) és compositor, llicenciat en Història de l’art per la Universitat de Girona, en Història i ciències de la música per la Universidad de Granada i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor de percepció auditiva, anàlisi musical i història de la música a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Col·laborador habitual de L’Avenç, ha realitzat treballs de camp etnomusicològics a diferents països de la Mediterrània i és autor, amb Jaume Ayats, del documental Veus i sons de la Mediterrània. Ha participat en diversos llibres col·lectius i és autor de la monografia Himnes nacionals: una primera introducció (Documenta Universitària, 2011). Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre l’Orquestra Pau Casals.

 

Estàs aquí:Inici CURSOS, SEMINARIS, CONFERÈNCIES Un pas a dos. Pensar des de