Del 4 al 10 de juliol de 2009

Director Andrés Hispano

L’art contemporani es troba en una situació estranya. És més accessible i mediatitzat que mai, però també es troba marcat per tòpics i arquetips que encara avui fan que sigui una activitat posada en dubte, pròpia d’excèntrics i basada en provocacions sobrevalorades. Malgrat això, i partint que l’art contemporani demana a l’observador pocs prejudicis i algun esforç específic, no es pot dir que estiguem mancats d’agents ni d’iniciatives que puguin fer comprensibles les raons i els processos que actualment el defineixen.

Segurament l’audiovisual ha demostrat, millor que qualsevol altre suport, la seva capacitat per difondre no només el que té lloc en el món de l’art, sinó també tot el que forma part de la seva complexa naturalesa creativa i comercial.

El Relat de l’Art tractarà com s’ha contemplat el món de l’art des de l’audiovisual, el treball de l’artista i la seva repercussió en el públic. Però, sobretot, es plantejarà la possibilitat d’obrir noves estratègies en aquest terreny. Per a això, comptarem amb crítics i realitzadors que treballen en aquest camp, i es programaran títols de referència, cinematogràfics i televisius, amb els quals esperonar iniciatives que puguin abordar una escena artística més diversa i complexa que mai.

Programa del Fòrum :

Dissabte, 4 de juliol

El Relat de l’Art. Andrés Hispano (realitzador i comissari independent)

Des que pensem en l’art com una expressió del geni singular, l’art ha necessitat posar en escena una bastida mitològica específica, creada per crítics, biògrafs i escriptors que actui d’intermediari entre l’obra i el públic, justificant i fent intel·ligible la distància que creix progressivament entre aquestes dues parts. En aquesta introducció al Fòrum, es farà especial atenció al paper d’intermediari que l’audiovisual ha tingut en la relació obra-públic.

Davant del taller digital. Jorge Luís Marzo (crític d’art i comissari independent)

El taller fa referència al tractament mediàtic que l’artista contemporani mereix pel fet de ser un treballador tècnic i també pel taller i el procés, que disten del concepte tradicional d’artista del XIX. Per contrast, també s’analitzarà la pervivència de processos intencionadament no-tecnificats, low-cost i que es resisteixen al model més estès d’explotació de l’art.

El cinema pensa l’art. Gonzalo de Lucas (crític i programador de cinema) i Núria Aildelman (programadora de cinema)

A partir d’una sèrie de programacions dissenyades des del CCCB, Núria Aildelman i Gonzalo de Lucas han estudiat a fons el paper que el documental creatiu té en la divulgació del procés artístic. En aquesta sessió es projectaran fragments d’aquests documentals a partir dels quals es comentaran models i estratègies de referència en els quals un artista n’exposa a un altre sense que això impliqui necessàriament renunciar a la seva visió o sentit de l’estil.

Diumenge, 5 de juliol

En el soterrani catòdic. Fernando de Felipe (guionista i catedràtic de la Universitat Ramon Llull)

La televisió sempre ha destinat un racó al món de l’art, des del qual involuntàriament ha definit el rol de l’art i de l’artista. Des dels pitjors tòpics que ha explotat la ficció fins a algunes fites documentals, la pantalla televisiva ha demostrat el seu potencial i ha evidenciat la seva mandra a l’hora d’explotar-lo.

Eloquència del soroll, eficàcia del silenci. Lulú Martorell (realitzadora)

Des de la televisió, Lulú Martorell ha incorporat dues estratègies al seu treball a partir de les quals tracta el món de la creació i els seus protagonistes: d’una banda, contagiar-se del caos aparent d’un estudi per construir els documentals des de la quantitat desorbitada i sensual de documentació. De l’altra, acostar-se als artistes des de la complicitat i el silenci, deixant que sorgeixi un discurs espontani i transparent. Lulú Martorell il·lustrarà la seva trajectòria mostrant fragments de la seva obra.

Davant la llegenda. Carles Guerra (crític d’art)

Carles Guerra s’encararà a l’escenari més immediat, l’espai on es produeix desacord més visible amb la inèrcia del concepte romàntic de l’art, que és compartit amb les avantguardes, que xoca amb la realitat actual: la praxi artística, l’ús i projecció de l’art transformats pel mercat i la tecnologia. La fricció entre aquests dos conceptes dibuixa solucions per renovar el discurs de l’art. Tot i així,l’imaginari col·lectiu es mostra poc predisposat a adoptar-les.

Des de l’artista. Antoni Marí (escriptor)

L’artista no és aliè a la construcció de la seva figura ni tampoc al rol que la seva obra adquireix quan entra en contacte amb la societat. De fet, l’art, a través del segle XX és una successió d’autors i moviments impulsats per la necessitat de redefinir què significa l’obra d’art, i com aquesta obra aspira a transformarnos. El conflicte intermitent entre els artistes i la seva ombra, com són vistos i representats, i el progressiu paper de l’autorepresentació, són l’eix d’aquesta intervenció.

Programa del Taller :

El Relat de l’Art. Un taller de divulgació al segle XXI

Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita

Del 6 al 10 de juliol de 2009

Convidats al taller:

Marcel Pié / Estampa (dissenyador gràfic); Isaki Lacuesta (director de cinema); Manel Barrios (realitzador de televisió); Lulú Martorell (realitzadora); i Federic Amat (artista)

Els alumnes del taller van ser:

Juan Carlos Moreno, Ilaria Mauro , Margi Coma, Anna Moreno, Aina Roca, Laia Solé, Montse Rierola, Mia Guiteras, Jordi Lafon, Toni Ferron, Saleta Losada, Joanot Cortés i Tanit Plana.

Durant el dies del taller, es va crear un blog on els alumnes i els directors de taller feien les seves aportacions artístiques . A més a més els participants, de forma col·lectiva o individual, van presentar un projecte demostrant l’aprenentatge de nous programes, i tècniques artístiques, durant els dies de taller.

 

Estàs aquí:Inici Arxiu d'activitats QUAM 2009. El Relat de l'Art