Del 4 de desembre de 2009 al 17 de gener de 2010
Exposició comissariada per Miquel Bardagil

Una mirada des de la col·lecció d'art contemporani del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida

Valeriano López | Francesc Ruiz | Pauline Fondevila | Javier Peñafiel | Karmelo Bermejo | Dionís Escorsa | La Ribot | Iñaki Àlvarez | Daniel García Andújar | Alícia Framis

 

 

Les friccions, més que una causa són un símptoma que assenyala la presència d’unes contradiccions determinades en un àmbit concret. Avaluar la seva existència implica plantejar-se una gestió de les relacions amb l’entorn i amb els altres i, en conseqüència, situar-se críticament en un context social. L’individu i la societat es van configurant a partir d’un cert mapa de les friccions que es generen, d’una cartografia delimitada per fractures i interseccions. La renúncia a la crítica i a la reflexió obre les portes a l’alienació, entesa com la incapacitat per entendre la complexitat del món actual, immers en el fenomen de l’anomenada globalització. Paradoxalment, la societat de la informació es caracteritza per una opacitat que contrasta amb una aparent transparència. L’excés d’informació, la banalitat i el control per part dels poders econòmic i polític dificulten la visualització pública de les contradiccions i disfuncions generades.

En el marc de la complexitat del món actual, “Territoris de fricció” planteja una reflexió al voltant de dinàmiques involucrades en transformacions socials, d’àmbit col·lectiu i individual, amb els corresponents processos d’oposició, anàlisi, crítica o resistència: els rols familiars, l’individu, la construcció de la identitat, el pes de les majories socials, l’activisme davant l’ús de l’espai públic, el cos, el control de les tecnologies de la comunicació, la manipulació del fenomen migratori, el rol social de l’oci, la violència de gènere ... es configuren com alguns d’aquests “Territoris de fricció”.

Iñaki Alvarez planteja en Miedo (2001) la fractura interna de l’individu que s’expressa a través del sentiment de la por. A partir d’un ambient intimista ens mostra la fragilitat física i emocional, certs condicionants en les relacions amb els altres i amb l’entorn, així com les cicatrius i els records que perduren a través del temps. 

Karmelo Bermejo aborda l’ús de l’espai públic en Aportación matérica para la estatua. Diez kilos de bronce fueron añadidos a la estatua del lehendakari Aguirre (2005), on qüestiona la presència de símbols –i la utilització de l’art- en el marc d’una societat caracteritzada per l’excés. El recurs que utilitza és el de la redundància, afegint més elements –en aquest cas 10 quilos- que remarquen la superabundància inherent a la societat actual.

Dionís Escorsa
ens situa en un paisatge postbèl·lic, el de Belgrad després dels bombardeigs de l’OTAN. Room service for bombed buildings (2004) ens parla, a través de la quotidianeïtat trasvalsada de les persones que netegen un edifici afectat per les bombes, del record i de l’oblit, de l’energia, de les ferides i de les cicatrius d’una societat que ha de repensar-se a si mateixa juntament amb els seus espais.

Pauline Fondevila
en Viaje a Gijón II (2006) mitjançant els referents de la música de moda que podem haver sentit en la ràdio, ens introdueix en un món proper al dels joves, construït amb somnis dolços i amargs, d’esperança i incertesa, entre la poesia i la realitat.

Alícia Framis recull en Secret Strike Lleida. 5 min. pensando en ella (2005) una acció al carrer contra la violència de gènere, on incideix en la necessitat de mobilització contra les dinàmiques masclistes, en una societat on el vell ideal de la igualtat tan sols es pot aconseguir mitjançant una lluita constant.

Daniel García Andújar planteja la qüestió del control de la informació en els relativament nous àmbits de la web. Technologies To The People NetArt Classics Collections (1999) reivindica la llibertat i esdevé, a més, una reflexió sobre el dinamisme de les noves formes d’expressió –la web- en contrast amb les formes més tradicionals de l’art.

La Ribot ens situa en l’univers del cos. Another pa amb tomàquet (2001) ens mostra el cos nu de l’artista, des d’un punt de vista subjectiu, sotmès al frenètic
ritual del fregament amb diversos aliments, un ritual marcat per l’agressivitat, l’autodisciplina i la gestualitat.

Valeriano López actualitza el conte tradicional del flautista de Hamelin en Confabulación (2007), per abordar el tema de la situació dels menors immigrants, un dels col·lectius més vulnerables. L’ús ple de cinisme que el flautista fa de “L’Oda a l’Alegria”, un originari himne a la llibertat, delimita amblucidesa la situació de l’Europa actual. Javier Peñafiel aborda la qüestió de la identitat en Adivina estos dibujos (2003) i en Família plural vigilante (2005). En el vídeo de la primera de les obres assistim a un divertit diàleg sobre la composició de l’obra de l’artista i de la seva personalitat, ironitzant sobre l’ús social de les estadístiques, on qualsevol definició sobre la identitat s’acaba difuminant. En la segona obra observem el joc de mirades i d’actituds entre una sèrie de personatges aïllats i units en una escena alhora, destacant l’ambigüitat ple d’ironia de la relació entre els personatges adults i infantils. Definició i construcció de la identitat, apareixen com àmbits problemàtics.

Francesc Ruiz ens remet amb Up & Down (2006) a l’ambient de l’oci nocturn, un univers constituït per petites històries individuals, però també col·lectives, en una societat on la diversió té molt a veure amb status socials, dinàmiques de consum i espais de llibertat.

Miquel Bardagil

Organitza:
ACVIC. Centre d'Art / Ajuntament de Vic / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació / H.Associació per a les Arts Contemporànies / Museu d'Art Jaume Morera / Ajuntament de Lleida

Amb la col·laboració de:

Centre d'Art la Panera

Estàs aquí:Inici Arxiu d'activitats Territoris de fricció