PODAR

Expo albert Cano br

Exposició d’Albert Cano

19.11 al 30.12.2022

Inauguració, dissabte 19 de novembre a les 12 h a ACVIC Centre d'Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)

 

Imatge: Albert Cano

 

La poda té com a objectiu un millor creixement. Si el que s’ha podat són imatges, el que creix, potser, és la nostra imaginació. Aquest text és fet de diferents escenes imaginades que han crescut de les imatges que l’Albert ha podat.

1. A la dreta de la imatge, la tardor en un arbre. Dels límits del paper es genera la imatge d’un bosc, als afores d’Oslo, on el 2014 es van plantar 1000 pícees. Creixeran durant un segle. Després, la seva fusta es farà servir per fer el paper en el qual es publicaran els cent manuscrits recollits durant aquest període. Un segle de branques i idees que s’expandeixen i que, el 2114, es convertiran en una biblioteca.

2. A l’extrem superior esquerre, fulles del mateix to verd fosc que tenen els xiprers del jardí de davant de casa. La família que els cuida són especialistes en l’art topiari o jardineria geomètrica. A cada nova temporada, els arbres apareixen podats amb una perfecció matemàtica. Ja els hem vist en forma d’esfera, de piràmide, de cilindre, de cub i de cinta de Möbius.

3. Just a sota d’aquestes fulles fosques, una vorera i el pal del fanal que la nit passada il·luminava la inquietant escena d’una poda nocturna. A l’altra banda del carrer, les branques d’un arbre, que per la foscor no podíem identificar, anaven caient sobre l’asfalt formant una muntanya. La silueta negra d’una figura humana s’endevinava sobre el mur que separa el jardí, on l’arbre creix, del carrer. Al matí, hem vist com el mur s’ha expandit verticalment en una paret invisible que retalla, com els límits d’aquestes pàgines, les branques de l’arbre.

4. En una altra imatge, un tros d’un crani. En la imaginació, és el que protegeix el cervell adolescent que just ha iniciat el procés de poda sinàptica. Cada aprenentatge fet al llarg de la infància es va traduir en una connexió neuronal o una branca que, ara, en arribar als dotze anys, es posa a prova. L’adolescent assaja cadascun dels aprenentatges previs i, en funció de la conseqüència o reacció que això genera, el cervell decideix si cal podar aquella branca o no. El cervell adolescent és un arbre exhaust perquè està essent podat. Per fora, és la imatge incerta de la persona que és i que encara no és.

5. A la sala, capes de fulles, imatges podades i estranyes perquè són una mica d’allò que eren però, sobretot, són allò que creix i creixerà fora dels límits de les pàgines. Més enllà d’aquests murs, la llum de la nit entra per les finestres de l’estudi de l’Albert, un dissenyador gràfic que, fora-d’hores, poda revistes amb tisores. Un gest equiparable al del cervell adolescent que posa a prova allò après. A terra, s’amunteguen branques arrugades i trossos de fulles acolorides. Entremig d’elles, en un test, brota una planta.

Anna Dot


Albert Cano (Vic, 1968). Director d’art de l’estudi Eumo_dc. Paral·lelament ha desenvolupat una obra artística basada sobretot en el collage i la combinació d’imatges trobades en la premsa i la publicitat que obren vies cap a l’inconscient i la imaginació onírica. Treballs seus han estat exposats en galeries de Barcelona i Vic i han estat publicats en nombroses revistes. També és un dels editors del col·lectiu d’autoedició Adicciones porquesí.