MABUHAYMAHAL KITA

carratala ESB11 brExposició d’Ernesto Carratalá
06.10 al 12.11.2022

Inauguració, dijous 6 d’octubre a les 19 h.

A ACVIC Centre d'Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)

 

 

Il·lustració: Ernesto Carratalá Rey

 

 

 

Ernesto Carratalà: trajectes de sensualitat

Mentre alguns discuteixen entre tòpics sobre la interculturalitat i, els pitjors, s'esglaien sense confessar-ho per com les nostres societats han evolucionat les darreres dècades amb l'arribada de persones d'arreu del món, Ernesto Carratalà celebra, en pioner, la nova bellesa, l'encant, la joia de colors de pell, fesomies, indumentàries, ornaments, en definitiva: d'universos estètics.

Com el flâneur definit per Baudelaire, Carratalà mira, distret i atent al detall alhora. És un passejant. No un voyeur, sinó un admirador, entre sorprès i escèptic, de l'espectacle humà dels carrers. Observa deixant-se a travessar pel dibuix que veu en els cossos i en els vestits. Carratalà té un estil seu. Podem detectar de manera clara alguns referents: primordialment, l'art tradicional hindú però també el dibuix simple i precís, tancant els perfils, característic de l'anomenada "línia clara", per tant, del còmic europeu. El resultat, però, no respon a una síntesi, que ja suposa un equilibri difícil, entre aquests dos registres, sinó que té característiques pròpies. Destaca un diàleg molt particular entre fluïdesa i geometria, sinuositat i angulositat. Cada dibuix sembla un detall, una nota, una anècdota, però pel seu dinamisme i el seu moviment, creiem que és interessant apreciar-lo en conjunt, com si cada dibuix fos el detall, l'instant, d'una història més llarga, que té un sentit que desconeixem, que se'ns escapa, fuig, com la vida dels altres amb els que ens creuem cada dia.

Una fotografia de Carratalà apareixia a un primerenc article a Tele-Exprés l'any 1968 que descobria un fenomen nou: "Beatniks y Hippies en la Plaza Real". Hippie? Potser. Artista d'avantguarda, també, amic, per exemple d'Alicia Fingerhut, del Grup de Treball. Després, trobaria un lloc en el moviment de l'underground, que s'expressava en vehicles populars com el còmic, els tebeos d'uns joves irats i rebels. A El Víbora Carratalà destacava immediatament. Entre la manera agressiva i desmanegat de la nomenada "línia bruta" o els exercicis més sofisticats de definició d'un còmic inspirat en els clàssics, sobresortia per la seva diferència el treball de Carratalà, una mena d'adaptació de formes artístiques centenàries a l'estructura narrativa (és quasi una arquitectura) de les vinyetes. De vegades, les seves històries eren tràgiques i violentes, d'altres, misterioses o còmiques. Oferien una escapada alternativa a la psicodèlia, a la ràbia o la ciència-ficció. Era ben estrany, Carratalà.

La trajectòria de Carratalà és, doncs, llarga, ve de lluny. És un viatger, però gens agressiu, un amant humil i fascinat per les societats que l'han colpit. Viu a la Índia. Dibuixa amb abundància, amb avidesa, amb cura. Envia els dibuixos al seu mecenes de l’època, Rafael Tous, reconegut col·leccionista d'art conceptual. Torna. Dibuixa més i sempre, instal·lat al barri de La Ribera de Barcelona. Treballa com un artesà, per un nucli d'admiradors. La fi de la contracultura i el seu plantejament marginal respecte a les rigideses del circuit de l'art contemporani l'han abocat a cert oblit. Cal saludar la seva emergència, sorprenent, esplèndida a Vic. Els viatges continuen, el dibuix no s'atura. Carratalà pot desenvolupar el seu dibuixos sobre suports i formats molt diversos, de la miniatura al gran format: llargs rotlles com de pergamí o petites vinyetes que ens recorden el museu de les guardes dels àlbums de Tintin dels anys setanta. La seva pulsió dibuxística es desborda en quantitat i en diversitat. Atrapa i comunica la sensualitat, la voluptuositat en els cossos, tots. És immediat i ornamental, cronista de la profunda bellesa de la superficialitat, del detall d'un vestit, d'un estampat, d'uns cossos que evoquen l'alegria eròtica de viure.

En cap moment hem parlat d’exotisme. Res és exòtic, extern, aliè, en aquest món. Tot ens crida, si ho sabem veure, a la simpatia i a la celebració, sensual i enamoradissa.

Àlex Mitrani

 

Ernesto Carratalá Rey (Barcelona, 1949). Vinyetista, il·lustrador, pintor i viatger. Es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis La Llotja i a Belles Arts de Barcelona, especialitzant-se en pintura i tècniques de gravat. De seguida va començar a rebre encàrrecs com a il·lustrador en revistes i cartells publicitaris. Curiós i afamat de coneixement, converteix els viatges i el dibuix en la seva manera de viure. Treballa i exposa entre Manila, Amsterdam, Calcuta i Barcelona. A partir dels anys vuitanta, atret per la cultura underground, passa temporades més llargues a Barcelona, treballant a publicacions com les revistes El Víbora i Makoki (Ediciones La Cúpula, 1980-1990) o la revista Playboy (Editorial Planeta, 1979). Participa a nombroses exposicions col·lectives i individuals a espais com la Sala Metrònom, Bugatti 3-33, l'Hospital de l'Art i clubs com Margarita Blue o Danzatoria. Fa uns anys que ha substituït els seus viatges per caminades per la ciutat de Vic, on viu i dibuixa incansablement.

 

Estàs aquí:Inici Projectes Expositius MABUHAYMAHAL KITA