en

Articles

19.03.2011 Vilaweb | ACVic presenta l'exposició "Apamar. Gràfiques, mètriques i polítiques de l'espai"

ACVic presenta l'exposició "Apamar. Gràfiques, mètriques i polítiques de l'espai"

La inauguració es fa el dia 24 a 2/4 de 8


El dijous 24 de març s'inaugura a la seu d'ACVic, carrer de Sant Francesc, 1 l'exposició "Apamar. Gràfiques, mètriques i polítiques de l’espai”, una selecció de propostes que des de les pràctiques artístiques, l’arquitectura, el disseny o l’activisme intervenen a la ciutat. Hi participen: Mona Fawaz/Ahmad Gharbieh/Mona Harb, Sarah Nelson Wright, Torolab, Isaki Lacuesta / Isa Campo, Stalker/Primavera Romana, Guifi.net, Hackitectura.net i Iconoclasistas.

Tots els projectes coincideixen a proposar alternatives a les formes més convencionals de representació de l’espai, a la manera d’interpretar-lo i de viure-hi. Alguns dels treballs revelen situacions conflictives latents al territori i generen mapes que contribueixen a interpretar-les. D’altres es refereixen a processos socials autogestionats que utilitzen la cartografia per activar estratègies col·lectives, construir una xarxa i cercar sistemes alternatius per als ciutadans.
"Apamar” significa ‘mesurar a pams’, però també ‘conèixer a fons’. El fet de mesurar a pams, de tenir consciència de dominar una tècnica, una circumstància o una situació, comporta la necessitat de tenir un coneixement subjectiu del context. L’exploració del territori, la cartografia crítica, la selecció i la visualització de dades, el tractament de la informació o la construcció col·lectiva són aspectes que tenen a veure amb la subjectivitat i alhora amb la socialització de l’espai.
Els projectes participants en l’exposició, alguns ja tancats i d’altres en procés, tracten les diverses qualitats intrínseques dels mapes geogràfics; experimenten amb aquest mitjà aparentment convencional, fidels a alguns dels seus atributs principals com ara la precisió, la utilitat i l’objectivitat intencionada, i creen nous models des d’una perspectiva crítica, amb l’objectiu de proposar estratègies alternatives. Apareixen com a reacció a diverses situacions que demanen una reflexió i una resposta activa al seu voltant, que es materialitza mitjançant formats ben variats. En conjunt, esdevenen eines clarament polítiques que serveixen per a assenyalar i visualitzar espais en una situació de conflicte i que, en determinats casos, activen processos col·lectius tot assajant noves tàctiques que permeten als ciutadans intervenir en l’articulació de l’espai social.

En aquest sentit, “Beirut: Mapping Security”, de Mona Fawaz, Ahmad Gharbieh i Mona Harb, analitza els nombrosos tipus de mesures de seguretat que s’han establert al municipi de Beirut com a conseqüència dels conflictes armats que el país ha anat vivint des dels anys 1970. El mapatge visual que presenta Sara Nelson Wright dels viatges de sis persones a Brooklyn, “Locations and Dislocation”, és una reflexió sobre els efectes de l’ennobliment i l’expansió urbanes. A “LRPT (La región de los pantalones tranfronterizos)”, el col·lectiu Torolab fa visible la mobilitat transnacional dels habitants de les ciutats de Tijuana i San Diego. Isaki Lacuesta i Isa Campo visiten “Llocs que no existeixen” i ens proporcionen una mirada sobre la realitat d’uns llocs que han desaparegut de Google Earth perquè són àrees protegides. “Geografie dell’Oltrecittà” i “Agroculture nomadi”, de Stalker / Primavera Romana, són projectes que generen i comparteixen el coneixement social i la sensibilització sobre les transformacions urbanes, mentre que “Guifi.net” a diverses ciutats espanyoles, “Mapeo colectivo” de Iconoclasistas a Buenos Aires i “Mapping the Commons, Athens” de Hackitectura.net ens impulsen a la participació amb l’objectiu de crear i compartir recursos comuns.

Aquesta exposició forma part del Programa Expo d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, i és una proposta de Maral Mikirditsian, Ramon Parramon i Laia Solé.

You are here: Home