Sota l'ombra de l'optimisme

OPTIMISME 01 cat08.11.2013 - 13.02.2014
Exposició d'Atsuko Arai, Curro Claret, Diego Ferrari, Les Salonnières i Tanit Plana.

Inauguració, 8 de novembre a les 20 h.


ACVic Centre d'Arts Contemporànies
C/ Sant Francesc, 1. 08500 Vic

 

L'optimisme és aquell estat o actitud en la que es té una ferma expectativa de que les coses aniran bé malgrat els entrebancs, les frustracions o les adversitats. En un moment com l'actual, immersos en els efectes de la crisi global, en el que el índex d'atur són aclaparadores i la precarietat laboral augmenta, en el que molta gent n'acusa les conseqüències directes i perllongades, en el que la societat es dualitza, en el que els drets es perden amb una velocitat vertiginosa, en el que els poders financers arramblen amb els poders polítics, en el que la distància entre els dirigents polítics i la ciutadania augmenta, en el que el sistema i les institucions es qüestionen, en el que s'aguditzen les tensions geopolítiques, en el que s'intensifiquen les migracions... en definitiva, un clima que genera un malestar contagiós, i que alhora s'enquista per la presència constant i perseverant que té en els titulars dels mitjans. Tot i que els seus efectes són desiguals arreu del planeta, podríem assegurar que els nivells d'optimisme de gran part de la població europea no està en els seu millor moment. De fet l'optimisme en els països emergents és molt més alt, ja que les seves economies estan creixent i les seves expectatives són de millora, malgrat que part d'aquest creixement va associat a l'especulació urbana, les tensions territorials o l'explotació dels més desafavorits. Un creixement i una manera de fer que ens recorda a èpoques no massa llunyanes ni allunyades.

Aquest escenari que planeja sobre el nostre context social ens fa ombra. Una ombra que d'una banda no ens deixa veure la llum ni el forat de sortida de tot plegat, però que alhora ens aixopluga i ens força a ajuntar-nos per tal de generar mecanismes de debat, de cooperació i, sobretot, per plantejar estratègies alternatives. El propi instint de supervivència ens fa pensar que les coses sempre seran millor del que són, imaginem i construïm relats que esdevenen part de la nostra realitat, ens embranquem en projectes que ens generen il·lusió de futur i defugim d'aquells que de manera continuada insisteixen en que tot és massa fosc. Despleguem mecanismes per lluitar contra l'adversitat, i això vol dir canalitzar vies de superació d'allò que ens ofega i ens oprimeix. Això és l'optimisme, que no vol dir negar la complexitat del món, ni defugir de les seves problemàtiques, ni deixar de banda actituds crítiques, ni afrontar la vida de manera ingènua o naïf, vol dir prendre una actitud suggeridora, cercar respostes puntuals, plantejar vies amb afany positiu.


El títol d'aquesta exposició planteja, de manera hipotètica, que és l'actitud la que condiciona la manera de veure les coses, de viure-les i de transformar-les. No és aquest conjunt de fatalitats el que volem que ens faci ombra, sinó la visió optimista, constructiva, imaginativa, fresca, agosarada, implicada, esperançadora i creativa. Evidentment no estem en el millor dels mons possibles, per tant no podem estar passius davant d'aquesta realitat. El conjunt de treballs que es recullen en aquesta exposició comparteixen aquesta opció optimista propositiva i constructiva. I ho fan en contextos educatius, d'aprenentatge, d'intercanvi de coneixements i d'experiències compartides. Tots els projectes han generat o desplegat tallers, on el treball s'ha configurat de manera col·laborativa, amb diferents nivells de participació i amb públics diversos.

Les Salonnières, amb el projecte We need a hero! han treballat amb alumnes de diverses escoles de secundària de la ciutat de Mataró cercant la figura d'un heroi o heroïna que resol una problemàtica detectada per ells. Això ha permès utilitzar el llenguatge del còmic i la fotografia per generar els relats i posteriorment, convertit en cartells, s'ha traslladat a espais publicitaris de la ciutat.

Curro Claret
presenta Espai de Lectura, que recull diversos projectes en el quals ha treballat amb diferents col·lectius, alguns d'ells en situació de risc social. Concretament amb la Fundació Arrels, ha treballat amb persones sense sostre, generant tallers productius per tal d'estendre actituds creatives i involucrar-los en els processos de disseny i construcció.

Atsuko Arai
amb Somni Culinari ha treballat amb nens de primària dins i fora de l'escola. Mitjançant tallers, els nens han imaginat plats fruit dels somnis, els han composat amb materials inorgànics i posteriorment, amb la col·laboració de cuiners, els han fet comestibles. El projecte el va iniciar a Barcelona, s'ha realitzat a P { margin-bottom: 0.21cm; }Oya (Japó), i en el marc de l'exposició ho fa a Vic en col·laboració amb el cuiner Oriol Sala del restaurant El Gravat.

Diego Ferrari
amb Urban Habitat II ha treballat amb joves de Berlín, amb tallers que barregen la fotografia, la música i la coreografia en espais públics. A la ciutat hi despleguen activitats performatives i les converteixen en imatges properes a la ficció onírica i a la metàfora, una ingerència estètica que proporciona noves lectures a la quotidianitat d'aquests espais.

Tanit Plana amb Circulació emprèn el projecte des de la fotografia i ràpidament s'expandeix cap a la pedagogia -mitjançant els nombrosos tallers que ha realitzat en col·lectius diversos- i cap a la performance col·lectiva a través d'una caminada que va resseguir el camí transhumà que va des d’Avinyó a Manresa. El projecte també s’expandeix vers la creació col·lectiva, fent que tots els participants esdevinguin coproductors mitjançant la creació d'un arxiu col·lectiu construït durant el recorregut.

- Ramon Parramon

Descripció dels projectes i referències biogràfiques

ATSUKO ARAI

SOMNI CULINARI

Projecte realitzat amb Experimentem amb l'Art, Oya Art Village Big Labo i El Gravat, 2012 i en procés

Somni Culinari consisteix en crear plats imaginaris fruit dels somnis i convertir-los en plats comestibles. El projecte es va desenvolupar mitjançant tallers de creació dirigits a públic familiar. Els participants varen crear plats imaginaris tant amb materials de manualitats com amb materials reciclats. Posteriorment aquests plats es varen realitzar amb ingredients comestibles que s'assemblessin en la forma i buscant els colors amb pigments naturals. Al mateix temps, el cuiner professional va ajudar als participants i va cuinar la seva interpretació sobre alguns dels plats imaginats. D'aquesta manera es pot seguir el procés de convertir una obra imaginada en una de comestible, que finalment es degusta entre tots. Quin gust tenen el somnis?



Atsuko Arai. Artista visual nascuda al Japó, viu i treballa a Barcelona. Ha realitzat projectes en diferents entorns de l'espai públic, destacant temàtiques que detecta en els llocs. Ha realitzat diversos projectes establint relacions amb el context local i presentant-los mitjançant vídeo, fotografia i altres materials gràfics. D'altra banda, ha treballat en diversos programes de residències artístiques internacionals. A més de realitzar projectes com La volta al Món a Madrid (2002), Records de Bogotà (2005), When in Finland do as the Finns do?! (2006), Els Meus Famosos (2006-2007) i Somni Culinari (2012-13).

LES SALONNIÈRES
WE NEED A HERO!

Projecte realitzat amb Ajuntament de Mataró. Mataró, 2013

We need a hero! és un projecte del col·lectiu artístic interdisciplinar Les Salonnières, desenvolupat en el marc de la sisena edició de Zona Intrusa.  Aquí es va confrontar la imatge estereotipada de l’adolescent - heroïna/heroi que es presenta al cinema i a la literatura fantàstica, per conèixer els reptes i problemes que més preocupen als joves. Com a referents es van mostrar obres d’artistes contemporanis com Carles Congost, Dulce Pinzón, Swati Khurana, les Guerrilla Girls o Chicks on Speed, entre d’altres, basades en el concepte de l’heroi i l’heroïna. Mitjançant el debat, l’observació, i treballant en col·lectiu es van posar en relleu les problemàtiques dels estudiants, a partir de les quals es van idear  i crear súper heroïnes i súper herois especialment dissenyats per donar solució i visibilitat a aquests problemes que van ser escenificats i fotografiats a mode de vinyeta. Una vegada finalitzat el treball dins de l’aula, Les Salonnières van fer una selecció entre les més de 90 escenes per idear una fotonovel·la en tres capítols que il·lustra les principals problemàtiques detectades. Aquesta va ser exposada als mupis i marquesines de Mataró i distribuïda entre els estudiants en forma de fanzine.

Utilitzant la estètica del còmic, Les Salonnières proposen un resum d’aquesta experiència en la que van participar els instituts Miquel Biada, Pla d’en Boet, Thos i Codina, l’Escola Pia Santa Anna, l’escola Gem i l’escola Freta.

Zona Intrusa 6. We need a hero! És la sisena edició del projecte cultural i pedagògic impulsat des de la Direcció de Cultura de l‘Ajuntament de Mataró, que té com a objectiu acostar les pràctiques artístiques contemporànies al públic adolescent de Mataró.

- Les Salonnières qüestionem discursos preestablerts com el del gènere, l’identitat, el cos o la roba. Provoquem disrupcions en l’entorn quotidià per crear altres realitats possibles, amb l’objectiu de crear narratives subversives a les dominants en la nostra societat. Fem servir la performance com a pràctica artística i com a pràctica que ens permet investigar sobre noves formes d'intercanvi i de producció de coneixement. Formalment ens classifiquem com un col·lectiu artístic interdisciplinar per la nostra voluntat d’inserir-nos en disciplines que ens són alienes com l’arquitectura, el teatre, la música o la moda. Des de 2006 desenvolupem paral·lelament projectes artístics i educatius.

TANIT PLANA
CIRCULACIÓ,
2012
Projecte realitzat amb Idensitat i Cal Gras. Manresa i Avinyó, 2012

"La percepció del temps històric com una topografia fa que l’artista interessat en el relat històric trobi en el viatge un mitjà òptim a l’hora d’establir connexions heterodoxes entre la dimensió espacial i els marcadors temporals d’un territori determinat. [...] Tal és el cas de la Tanit Plana amb el projecte Circulació. En aquesta ocasió, el seu viatge és per una espècie de palimpsest de camins i carreteres de la Catalunya central que remeten a diferents èpoques històriques. El propòsit inicial era el de resseguir el camí ramader que fins fa unes dècades unia Avinyó i Manresa i que s’inscrivia en la ruta de la transhumància que facilitava la migració del bestiar oví entre Poblet i el Carlit, a la Cerdanya francesa. Però les discontinuïtats que presenta actualment aquesta via, els talls que pateix per haver quedat inclosa en finques privades, polígons industrials, trobar-se creuada per línies ferroviàries i carreteres, així com l’escassa conservació d’una bona part dels seus trams i l’absolut oblit en què han caigut molts altres, fan del projecte de la Tanit un viatge on l’espai i el temps, el paisatge i la memòria, es conjuguen amb una promiscuïtat considerable."

Oriol Fontdevila, Viatge en ramat, 2013.

Tanit Plana emprèn el projecte des de la fotografia i aquest ràpidament s'expandeix cap a la pedagogia -mitjançant els nombrosos tallers que ha realitzat amb col·lectius diversos- o cap a la performance col·lectiva a través d'una caminada popular que ha resseguit el camí transhumà. El projecte també s’expandeix vers la creació col·lectiva, fent que tots els participants n'esdevinguin coproductors, en ser cridats a recol·lectar imatges durant la travessa, testimonis subjectius d'aquest observatori en moviment.

Projecte realitzat en el marc d'Estètiques Transversals, 2012. Produït per Idensitat en col·laboració amb Cal Gras.

- Tanit Plana és llicenciada en Comunicació Audiovisual i actualment cursa un  Màster de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). És professora de fotografia de la Universitat Pompeu Fabra i l’escola IDEP (Barcelona).
 Directora i conductora de diferents projectes educatius vinculats a la fotografia i al cinema amb la Fundació La Caixa i Centre d’Arts Santa Mònica, entre d’altres. Ha rebut diferents premis i beques pels seus projectes d’investigació artística.

DIEGO FERRARI
Urban Habitat II

Projecte realitzat amb Puk a Malta - Kings of Kiez, OKK Gallery Raum 29 i Kiez Kultur Netz- Berlín, 2013

Fotografies: Diego Ferrari
Vídeo - Direcció artística: Lluís Andreu Oliver i Diego Ferrari
Música: Junior Jero

Urban Habitat II és un projecte de fotografia i vídeo de Diego Ferrari, documentant el treball i la música de Kingz of Kiez, un grup revelació de joves rapers a Berlín. Iconografia i quotidianitat col·lideixen en les obres del fotògraf artístic, resident a Londres, Diego Ferrari. Per a aquest projecte Ferrari va treballar en estreta col·laboració amb els joves, portant-los a llocs públics emblemàtics de Berlín. Junts desenvolupen una nova expressió, que desafia els clixés habituals sobre la migració, la joventut urbana i la desafecció. Mitjançant un enfocament lúdic i qüestionant els diversos temes, el treball de Ferrari obliga a l'audiència a repensar la ciutat multicultural inclusiva.

En col·laboració amb: Puk a Malta - Kings of Kiez, OKK Gallery Raum 29 and Kiez Kultur Netz- Berlin 2013.

- Diego Ferrari és artista visual i fotògraf, el seu treball qüestiona la relació entre els valors socials i els espais públics, amb un interès particular per la relació entre el cos i el seu entorn, articulant formes d'experiències individuals i col·lectives i relacions socials. Exposa la seva obra internacionalment, i és co -organitzador de l'Urban Encounters Symposium a la Tate Britain. Docent del curs "Fotografia , art i arquitectura " en el Central Saint Martins i en la Llicenciatura en Fotografia de Belles Arts a la Universitat de Kingston.

CURRO CLARET

ESPAI DE LECTURA

Projecte realitzat amb Fundació Arrels. Vic, 2013 i en procés

La instal·lació presenta un espai  per consultar diferent material de lectura (revistes, llibres, catàlegs...) que està organitzat a partir d’una taula central baixa amb les revistes i el material de lectura envoltada per unes quantes làmpades i alguns seients tipus pufs. Totes aquestes peces s’han realitzat en diferents tallers d’ Arrels Fundació amb gent que havia estat vivint al carrer. El treball es va iniciar el 2010, primer amb uns tamborets, làmpades i altres peces de mobiliari (incloent l’ interiorisme d’una botiga per la casa Camper), després amb unes tarimes (aquí dos d’elles són les utilitzades com a taules) fetes per al muntatge de l’exposició Zona intermèdia. Disseny, art i societat al Espai Cultura de Sabadell i més recentment s’han fet els pufs (en forma de bossa d’escombraries i emplenats amb diferents materials de rebuig). Tot aquest treball s’ha plantejat des del inici com un experiment en el que creiem que el disseny i la construcció de mobles amb materials recollits del carrer pot ser un medi de suport i ajuda per el desenvolupament personal i professional d’algunes d’aquestes persones.



- Curro Claret. S'ha format com a dissenyador industrial en l’àmbit dels objectes. La seva activitat està orientada, cada cop més, en projectes i processos que intenten reflexionar i repensar les relacions de les persones amb la societat i amb el medi (entès de manera general). Intenta desenvolupar aquesta actitud indistintament tan des de l’àmbit de les empreses i el mercat com des de contextos més d’exhibició i museístics.

{fadegalleryid=1}

 

Estàs aquí:Inici Projectes Expositius Sota l'ombra de l'optimisme