49 Espais, trànsits i dispositius mòvils
Raumlabor
Barcelona, Espanya
2011
www.raumlabor.net

Estem interessats en la ciutat com a espai d’activitat. La identitat urbana neix de la identificació d’un mateix en relació a la ciutat. En temps passats, hi havia una caravana gitana que venia al nostre poble cada dos anys amb una tenda de campanya molt gran. Viatjaven per tot el país sempre carregant les últimes invencions. La gent del poble sentia excitació d’una banda i una forta noció de por per l’altra. Aquesta vida nòmada i lliure estava d’alguna manera qüestionant les fundacions de la nostra ordenada i silenciosa comunitat. Passades tres o quatre setmana, quan la caravana s’anava, sempre hi havia algú al poble que s’havia extraviat, i molts altres tenien dificultats per tornar a rutines quotidianes. Volem contemplar la idea del museu mòbil d’una manera similar!. ¿Què podria ser antagònic a viatjar de lloc a lloc en els nostres temps? ¿Quin és el rol de la col.lectivitat en la nostra societat ‘post-tot’? ¿Què hauria de passar en un museu mòbil, transportant contingut i significat d’un lloc a un altre? ¿Com podem qüestionar les nostres rutines quotidianes? ¿Què podria ser el mirall en el qual veiem el millor de nosaltres mateixos? ¿Quin tipus d’art pot ser exposat en un museu mòbil?. El museu mòbil que volem dissenyar consisteix en estructures mòbils. Cada estructura tindrà la seva pròpia funció independent, però en combinació i relació l’una amb l’altra totes crearan un nou tipus de museu i de possibilitats, per a una redefinició temporal de l’espai públic. Al taller crearem un Model 1:5 i dibuixos del museu. Cada grup ha de desenvolupar una unitat mòbil que pugui funcionar independentment i ser combinada per a formar el museu mòbil.

El taller “Espais, trànsits i dispositius mòbils” s’ha desenvolupat en el mes d’octubre de 2011 en el marc del projecte general “Ceci n’est pas une voiture”.

07 La Fanzinoteca Ambulant
Lluc Mayol, Matias Rossi, Ricardo Duque
Barcelona, Espanya
2005-2011
www.fanzinoteca.net

La Fanzinoteca Ambulant és un mòdul itinerant de consulta que conté un arxiu de fanzines, hand made books i altes edicions de difícil classificació que sorgeix com a evolució de la fanzinoteca de Saladestar, una sala de lectura situada al barri de Gràcia a Barcelona entre 2005 i 2007.

Quan l’espai de Saladestar va tancar al públic el 2007, vam decidir fabricar un mòdul de cartró, sobre l’estructura i les rodes d’una vella taula de tennis de taula recuperada del carrer; aquest mòdul té capacitat per moure uns cinc-cents fanzines aproximadament i compta amb un ordinador per consultar la base de dades.

El projecte neix amb la intenció de fer circular aquest mòdul per diferents espais públics per generar punts de consulta itinerants i proposar activitats paral·leles relacionades amb les publicacions autogestionades i les petites editorials. Paral·lelament, la fanzinoteca realitza un treball d’investigació sobre aquest tipus de publicacions, amb l’objectiu d’editar els seus fanzines Minca i La pequeña Minca Ilustrada, a més d’involucrar-se en els “Jamzines”, o tallers pràctics oberts en els que els participants tenen a la seva disposició una sèrie de materials per fer entre tots una publicació de manera espontània, guiats per l’equip de la Fanzinoteca.

Actualment la Fanzinoteca compta amb sis-cents vuitanta números catalogats i més de vuit-cents exemplars per catalogar, que poden ser consultats al carrer Santa Eulàlia de Barcelona, quan el mòdul no estigui itinerant.

51 WE Riders
Marksearch
Oakland, USA
2006
www.marksearch.org

WE Riders, és una exploració creativa de tres mesos de durada de l’equip de Marksearch (Bruce Douglas + Sue Mark) que té com a objectiu trobar definicions geogràfiques i culturals de les zones oest i est de la localitat d’Oakland a Califòrnia. El projecte neix de les preguntes i confusions que molts residents d’Oakland tenen sobre la seva ciutat ja que, encara que la diferenciació entre les dues zones està consolidada en la quotidianitat de la població, en les notícies i en les campanyes polítiques, aquestes àrees no estan assenyalades als mapes. L’estiu del 2006, WE Riders va viatjar amb una bicicleta tàndem per tota la ciutat recollint i visualitzant històries i imatges en un quiosc itinerant fet a partir de senyals de trànsit reutilitzats.

Durant els viatges setmanals, es va parlar amb vells residents d’Oakland, nens i grups escolars als mercats de pagesos, amb transeünts a les places públiques, parcs i voreres. Els comentaris de la gent es van mostrar al quiosc i al weblog (www.weridersoakland.blogspot.com) per tal de que les dues zones poguessin compartir informació. En tres mesos, més de 200 persones van contribuir en el projecte elaborant mapes i completant enquestes. Amb això s’ha generat un diàleg continuat apuntant un espectre d’opinions positives sobre Oakland.

WE Riders promou els valors de l’eco-turisme com una plataforma per explorar i entendre la diversitat cultural del lloc que és la seva llar: Oakland, Califòrnia. Aquest projecte es basa en l’eco-turisme segons la definició de la Fundació National Geographic: “un turisme ecològic, que sustenta o realça el caràcter geogràfic del lloc, el seu medi ambient, cultura, estètica, patrimoni i el benestar dels seus residents”.

50 Hangueando-Periódico con Patas
Raimond Chaves
El Cerro, Naranjito, Puerto Rico; Berlín; Lima; Barrio
Venecia de Bogotá, Colombia; San Juan de Puerto Rico; Módena; Terrassa; Barcelona; Sevilla; Lleida
2002-2006
www.puiqui.com

Aquesta iniciativa editorial viatgera es va portar a terme des del que algunes vegades es va dir explícitament Estació Mòbil. Aquesta estació designava la suma de: a) la voluntat per treballar amb els demés i a partir dels diversos contextos dels llocs als que s’arribava convidat com a artista; b) les capacitats d’enteniment i acord posades en joc en aquesta trobada; i c) l’exercici de construcció col·lectiva d’un espai temporal on potenciar allò públic.

Atès que el projecte es va gestar a Puerto Rico, vaig escollir el vocable spanglish Hangueando —de l’anglès to hang around—, gerundi que significa deambular sense destinació predeterminada. El subtítol Periódico con Patas feia al·lusió al moviment i també al fet de que al Perú un pata és un amic.

HPP com a exercici de premsa gairebé independent va propiciar vàries edicions de publicacions amb les que reivindicava la capacitat de la gent per relatar la pròpia experiència. Així en forma de diari de cordill es convidava a reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació, es qüestionaven les limitacions i el rol de receptor passiu propi del lector de premsa tradicional. Una proposta per llegir la premsa d’una altra manera i un suggeriment per fer-la de qualsevol manera.

Així, a partir d’una redacció ambulant que anava als llocs en lloc de tenir una seu fixa i amb un senzill equip domèstic (computadores, portàtils, escàner, impressora A3, càmera fotogràfica digital i gravadora) convertia l’edició d’un diari en un fet públic i la seva lectura en un esdeveniment col·lectiu.

48 Folk Float
Public Works
Egremont, UK
2007
www.publicworksgroup.net

Folk Float és un arxiu mòbil per a la ciutat de Egremont.

La seva forma i mecanismes han estat definits per l’arxiu existent i per les expectatives dels grups que hi són involucrats. L’arxiu d’Egremont va ser, i segueix sent, una barreja eclèctica d’objectes, artefactes i publicacions que havien estat recollits a través d’una xarxa informal d’individus i que, en el seu moment, s’emmagatzemava en una habitació privada. Mai ha estat formalitzat malgrat que existia gran interès i desig en la creació d’un espai públic per poder-lo mostrar, explicar, discutir, ampliar-lo i donar-li forma.

Hem reconstruït una antiga furgoneta de repartir llet (un vehicle elèctric que va porta a porta) per incorporar una sèrie de funcions que poden fàcilment respondre a les diferents situacions en les que Folk Float pugui intervenir. El vehicle disposa d’una vitrina per objectes preciosos, una finestra per temes especials i donacions temporals, espai per fer te i cafè, una taula de taller, una pantalla per a projeccions, àrees de trobada cobertes, d’emmagatzematge, un índex de tots els elements de l’arxiu, i un blog per entrar nous elements en línia.

Com a construcció arquitectònica, un projecte com Folk Float, ofereix alhora una realitat espacial que pot actuar en l’aquí i l’ara, un precedent per al pensament i, també, per a la construcció de nous tipus de “edificis”, que poguessin respondre a una situació local específica —per exemple, un museu d’història local—, sense haver d’importar les tipologies arquitectòniques d’altres llocs. L’ambició de Egremont és el desenvolupament d’un arxiu públic permanent que, per la seva forma i construcció, es pugui propagar a través d’espais i dels temps.

47 BASEmóvel ou Conversa como lugar
Vitor Cesar
Fortaleza, Brasil
2002-2008
www.vitorcesar.org

Entre 2002 i 2004, la Transição Listrada (Renata Costa Lima, Rodrigo Costa Lima i Vitor Cesar) va acollir a persones, presentacions i debats a BASE, espai de treball per als artistes a Fortaleza. L’espai es va tancar i va sorgir BASEmóvel: una estructura flexible l’objectiu de la qual és proporcionar trobades, converses i estudis.

La BASEmóvel esdevé en diferents formats. La seva primera edició va consistir en un seguit de tallers a l’interior de Ceará, com el projecte Artistas i les seves formes d’organització. Per dur a terme els tallers, tot el material recol·lectat en els dos anys d’existència de BASE —una petita biblioteca, les fotografies i vídeos— estava disponible per a la seva consulta. La seva segona edició, realitzada en col·laboració amb Graziela Kunsch —una “poltrona enamoradeira”, que alberga una biblioteca— es va utilitzar a l’exposició Campo Coletivo, al Centro Universitario Maria Antonia.

46 Carrinho multimedia
Ana Dumas
Salvador, Bahia, Brasil
2009
www.carrinhomultimidia.com

Instal·lació d’art i comunicació ambulant: desfilada d’idees, conceptes, imatges, textos, sons electrònics, fragments del segle XXI. És un collage de referències de l’univers pop/popular: carrets de cafès de Bahia, sons jamaicans i novaiorquesos , art povera, pop art, punk, tropicalisme, filosofia socràtica. Galeria ambulant, cinema en baixa resolució, ural que camina, un llibre nòmada. El Carrinho Multimidia és la tecnologia del possible, tecnologia de carrer —si no pot filmar la seva idea en pel·lícula, faci-ho amb la càmera del seu mòbil. No importa la resolució de la seva idea, importa que vostè l’expressi, la comparteixi, sigui de forma digital o analògica—.

Amb un projector portàtil, tablet, micròfon sense fils, pantalla LED de missatges, una alfombreta de ratolí, adhesius, pòsters, el Carrinho promou performances, classes gratuïtes, instal·lacions ambulants, accions educatives i de màrqueting promocional.

Al Carrinho Multimidia, les llengües estan al servei de l’intercanvi de la informació, dels records, del coneixement. Sense fronteres ni jerarquies entre elles: un concepte visual val tant com el textual, oral o sensorial.

45 ¿De parte de quién? Call free:
Locutorio Móvil
Josep-Maria Martín
Barcelona, Espanya
2003
www.josep-mariamartin.org

El projecte De part de qui? Call Free: Locutori mòbil, va sorgir arrel d’una reflexions sobre la proliferació dels locutoris com un nou fenomen urbà relacionat amb la immigració i el desplaçament cultural.

El fonament de la proposta fou crear un espai itinerant que permetés reflexionar sobre la comunicació, més enllà del fenomen de la immigració. Promoure una construcció col·lectiva amb ciutadans anònims, una plataforma que connectés experiències íntimes i revelés funcions i disfuncions socials i urbanes.

Es va crear un locutori mòbil en forma de caravana, on els ciutadans eren convidants, en el seu trajecte quotidià, a trucar a qui volguessin, residents a qualsevol lloc del món i fer-ho gratuïtament. Es va proposar als usuaris que transmetessin i compartissin (voluntàriament) fragments de les seves veritables històries amb els artistes i així aprofitar l’experiència de comunicació per crear relats de ficció i conformar un vídeo documental.

El disseny interior de la caravana va facilitar que es produïssin diàlegs, debats i confidències, etc., diferents formes de comunicació entre els usuaris i els escriptors, la realitzadora de vídeo i l’artista, director del projecte. Els escriptors van recollir, d’aquesta singular experiència, un valuós material per a la creació d’un relat de ficció.

44 Orbit
Raumlabor
Friburg, Alemanya
2006-2011
www.raumlabor.net

The orbit (l’òrbita) és part d’una estratègia integral encarregada pel teatre municipal de Friburg que vam desenvolupar durant la temporada 2005/06. La nova directora, Barbara Mundel, estava buscant una nova definició del teatre en relació amb la ciutat, en el context de grans canvis socials i tenint en compte les retallades en la cultura finançada amb fons públics. The Orbit es va establir com un lloc on la ciutat i el teatre poden exposar la seva relació i qüestionar nous enfocaments del contingut temàtic dels treballs desenvolupats conjuntament.

El projecte, amb els renovats temes i continguts del teatre municipal de Friburg, va donar voltes per tota la ciutat per descobrir llocs i conflictes urbans. El teatre recerca la seva història a la ciutat univers. Al final del primer any, el juny de 2007, el projecte va aterrar al teatre. The Orbit és un mòdul espacial expansible. Té les dimensions d’un contenidor i, per tant, és fàcil de transportar. Durant el primer any va ser quiosc, oficina, taller, bar, pantalla de serigrafia, estudi de gravació, habitatge, laboratori d’investigació, hivernacle, discoteca, cinema i una unitat per a l’edició de diaris. Des de juny de 2006 a juny de 2007 es van visitar 11 localitats properes a Friburg. El viatge ens va portar a la perifèria i al centre, vam aterrar a centres comercials, vam viatjar a aeroports abandonats, ens vam desplaçar a les zones de recent expansió urbanística i a les àrees de gran desenvolupament dels anys 70, vam visitar els nous departaments de recerca de la universitat i una llar d’avis. A cada lloc, el projecte es va exposar durant un mes.

Al cor de la ciutat vam enquestar als residents de Friburg preguntant per la seva relació amb la ciutat, com l’utilitzaven i quins llocs els hi agradaven o evitaven. Varem preguntar sobre les característiques més típiques i sobre les utopies personals. El resultat va ser el primer perfil psicològic de la ciutat de Friburg.

43 Trailer Talk
Sabrina Artel
Nova York, USA
2004-2011
www.trailertalk.net

Trailer Talk de Sabrina Artel és una actuació en directe, un esdeveniment públic i l’enregistrament d’un debat. El projecte, centrat en una caravana ambulant, explora converses passatgeres, intervencions i narrativa amb la col·laboració dels participants que allà s’apleguen. Trailer Talk tracta de l’art de la conversa i de l’intent de mantenir un diàleg entre les persones. La conversa mateixa és l’arrel de la sostenibilitat cultural i el projecte estimula el debat públic directe centrat en la cultura i els ideals democràtics culturals a través de l’intercanvi personal.

Des del 2003, Sabrina Artel ha estat conduint una caravana vermella i blanca de 1965 pels principals carrers, festivals i esdeveniments. On aparca, desplega cadires de jardí en el seu “pati”, establint un espontani site specific. A través d’altaveus fixats a l’exterior del vehicle, es convida a la gent a l’interior per tastar galetes casolanes i ser testimonis d’una conversa. Els convidats seuen amb la Sabrina al voltant de la taula de la cuina de la caravana i discuteixen temes locals, mentre que els amics i veïns miren i escolten. L’experiència de Sabrina com a artista de teatre ha configurat la seva manera de veure el periodisme tradicional: el seu projecte es basa en la intersubjectivitat entre ella i els altres participants. Més tard, els participants, així com el públic en general, poden experimentar les converses en edició multimèdia, format que afegeix un altre significat a l’experiència. El treball de Sabrina Artel busca trobar noves estratègies per transmetre informació mitjançant la localització de l’art de la pràctica pública de la conversa en l’espai de la vida domèstica, o... és al revés? Trailer Talk explora com els individus s’uneixen en formes úniques i productives i, alhora, investiga i construeix noves maneres de ser i de definir la comunitat.

42 CX Simulator
Felix Mathias Ott
Mataró, Espanya
Projecte no realitzat
www.felixmathiasott.com

El Simulador de Can Xalant (CX-S) és un projecte no realitzat, ideat per desenvolupar en l’entorn del centre cultural Can Xalant. Es tracta d’una caravana modificada que es transforma en un simulador de viatge.

Vam enregistrar en vídeo el camí de la caravana des del lloc on es va exhibir, travessant la ciutat i una altra vegada fins el principi. Aquest “passeig en cercle” es reflecteix simultàniament en cinc projectors col·locats a les finestres de la caravana, la qual cosa ens permet visualitzar moviment quan la caravana resta estàtica.

A través de l’enregistrament visual i sonor de l’entorn de en l’espai públic, s’ha pogut documentar “l’ara i l’aquí” de la ciutat, i així l’espectador convidat a anar dintre del CX-S, sense moure’s en realitat, pot experimentar el trajecte sense cap risc d’accident de cotxe y sense contaminació del medi ambient.

Les pantalles mostren escenes urbanes, situacions i imatges. A l’emmarcar-se al simulador, els paisatges estan oberts a la interpretació i projecció de cadascun dels espectadors.

El Simulador de Can Xalant (CX-S) és interessant per tractar qüestions de percepció, com per exemple, el fenomen de la cinetosi o mareig per moviment que es produeix a causa de que hi ha un desacord entre el moviment percebut visualment i el sentit de moviment de l’oïda interna. El projecte també és interessant per la possibilitat d’experimentar el medi ambient d’una manera diferent i descobrir noves perspectives que no es veuen des d’altres angles.

41 Unofficial
Tourism
Iñaqui Larrimbe
Madrid, Espanya
2009-2010
http://web.jet.es/larry/

A Unoficcial tourism, l’artista Inaki Larimbe va transformar una caravana en una oficina de turisme “no oficial” amb l’objectiu d’atendre als consumidors culturals forans (turistes), oferint-los des d’aquesta “oficina” plans i guies que recollissin itineraris madrilenys alternatius.

Els itineraris van ser realitzats per sis persones relacionades amb Madrid. Així, Mauro Entrialgo i Adriana Herreros van fer el circuit “Luminosos publicitarios de neón”; Guillermo de Madrid va organitzar un itinerari de “Arte Urbano”; Jimina Sabadú ens va mostrar espais públics en els que s’havien rodat pel·lícules de cine; John Tones ens va convidar a passejar per locals on encara es conserven màquines recreatives antigues; Santi Otxoa ens va oferir l’itinerari “Tabernas centenarias de Madrí”, i el col·lectiu Todo por la praxis ens va convidar a conèixer la insòlita fauna humana i flora urbanística de la “Cañada real”.

Unoficcial tourism va voler ser, en definitiva, un projecte que respongués d’altra manera a la demanda d’entreteniment cultural que les noves polítiques culturals cimentades en criteris socioeconòmics han generat.

Estàs aquí:Inici ACVic_CAT ceci_expo [cat]